Les Agudes és una d’aquelles muntanyes que no t’esperes, i que acaben sent una petita obsessió. Coronant el Montseny, és el cim més alt que es puja sense cotxe, i pel les seves característiques és un cim molt poderós. De fet, el camí no és per principiants, i té bastant de dificultat en la part superior, per això, és tot un repte molt a prop de Barcelona. Ara bé, com tot a la vida, si per un costat pot ser una pujada amb certa dificultat per l’altre banda pot ser un veritable passeig, ja que es pot aparcar prop del Turó del Home i anar carenant sense gaire dificultat.
Si parlem del camí “complicat” que seria iniciant l’ascensió al coll de Sant Marçal, el camí és totalment indescriptible i val molt la pena. Ara no descobrirem el gran tresor natural que és el Montseny, però és cert que poques vegades trobarem una fageda tan enorme, amb els seus colors verds durant l’estiu, i amb alguns torrents i fonts, que el fan un espai simplement màgic, i la imaginació pot inventar-se històries i llegendes de tot tipus per aquells boscos.
A més, tot pujant i fent via, tindrem una vista espectacular del Matagalls. És quan t’adones de la grandiositat d’aquesta muntanya. Normalment els cims es veuen més espectaculars des de posicions veïnes que no pas en una propia, aquest es el cas.
Sant Marçal: una opció per fer una pujada entretinguda a Les Agudes
Com deiem, deixant de banda el camí més “fàcil” des del Turó del Home, a Les Agudes es pot pujar a partir del coll de Sant Marçal, just en la frontera de comarca. És un punt on també es pot pujar a Matagalls, així que en caps de setmana normalment és un punt concorregut. Al principi el camí és molt ampli i complaent, teòricament està fitat, però després ja comencen les complicacions.
Però abans de els complicacions, ens trobarem pel camí la Font del Puig (nom d’una masia propera) així com una enigmàtica Creu d’en Picarón al mig del camí. Al arribar al Serrat Llarg començarem la pujada. Les fites de la Diputació donen pas a fites humanes, fa anys aquestes fites podien dur a confussió, i és que el camí passa per algunes petites tarteres, i donat les característiques del bosc pot ser que aolguna es perdi. Com sempre, gràcies als voluntaris el camí té fites ben marcades per anar fent, però cal vigilar.
És un bosc molt xulo, però el camí és enganyós i et pots perdre fàcilment. Començarem a fer ciga-sagues constants, passant per algun pedregar, com el de Rodó, que detectarem sense gaire problema. Tot depèn de l’època de l’any en que hi vagis, però els boscos i baixades solen ser espais increïbles, dignes de pel·lícules.
A partir d’aquí us demanem una atenció màxima, el camí comença a empinar-se considerablement, hi ha molta pedra, i a partir dels 1.400 metres fins els 1.647 (on està el coll de les Agudes) les fites poden tenir la seva dificultat. Cal extremar la precaució i fins i tot ajudar-se d’algun track.
Quan aconseguim arribar al Coll de les Agudes, el camí gira a l’esquerra, i fem els darrers metres, amb molta pedra. Haurem fet cim! Igual que a Matagalls, tenim una creu enorme que ens indica clarament que hem fet cim. Allà ens trobarem amb altres camins que van o venen per la zona. Podem explorar fàcilment sense gaires dificultats.
Algunes cosetes que podem trobar: al costat mateix tenim el Puig Sacarbassa, i per suposar el Turó de l’Home. També tenim unes vistes increïbles de tota la vall, amb Breda, Sant Celoni, Arbúcies, i tota la Serra de Marina. A l’altra banda, el Matagalls es veu enorme, a més del Tagamanent.
