De tots els municipis que formen la Vall de Camprodon, Setcases és, amb tota probabilitat, el que guarda els paisatges més espectaculars. No en va, al seu terme s’hi troben les muntanyes de més alçada de l’alta vall del Ter així com el naixement del mateix riu a Ulldeter. Aquest circ d’orígen glacial està envoltat per pics que voregen els 3.000 metres. Cims com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona, formen paisatges agrestes amb nombroses tarteres i torrents d’aigua gelada. Com a curiositat cal dir que el refugi d’Ulldeter, avui desaparegut, va ser el primer que es va construir a tot l’estat espanyol gràcies al Centre Excursionista de Catalunya. Enmig d’aquest paisatge es va inaugurar l’any 1975 l’estació hivernal de Vallter 2.000 que dóna vida no només a Setcases  si no a tota la vall durant gairebé tot l’any. Si no és l’esquí a l’hivern, són les nombroses passejades i excursions que s’hi poden fer a l’estiu.

Setcases ha experimentat en uns 25-30 anys un canvi espectacular. De ser un poble eminentment ramader i agrícola, ha passat a ser un nucli de turisme estacional i de segona residència. Com a conseqüència, el caràcter rural que tenia, amb els carrers sense asfaltar, amb corts enmig del poble, cases amb estil tradicional, s’ha perdut quasi per complert. Ara tot està preparat per a acollir al turisme. Jo encara tinc la sort d’haver-ho pogut disfrutar tal i com era abans.

Hi ha una llegenda que explica l’orígen del poble i del seu nom. Es diu que una família formada per un pare i set germans van pujar de terra baixa a pasturar els seus ramats al Pla dels Hospitalets. Un dia els va sorpendre una nevada i el pare els va dir que calia baixar perquè si no les pastures es quedarien cobertes de neu. Van quedar que es trobarien en el lloc on veiessin un saüc florit. Allà on el van veure, s’hi van quedar i van construir set cases que amb el temps van anar ampliant formant el poble que veiem ara.

Com ja he dit, Setcases s’ha modernitzat molt amb el temps gràcies al turisme i és difícil trobar algun element arquitectònic que recordi temps passats. Potser l’edifici que més destaca és l’església de Sant Miquel que data d’una reforma dels segle XVIII i que no té massa elements a destacar. Al seu interior sí que s’hi guarda un tresor: el retaule barroc, l’unic que es conserva a la vall després de la Guerra Civil, tot i que no li aniria malament una restauració.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*