/ Barcelona / Santa Eulàlia, patrona de Barcelona

Santa Eulàlia, patrona de Barcelona

gerard en 11 febrer 2011 - 16:08 en Barcelona

El dia 12 de febrer se celebra la festa major petita de Barcelona: Santa Eulàlia. Antigament era la patrona principal de la ciutat. Per tal efemèride, cada any es preparen tot un seguit d’actes religiosos i festius de caire popular que alegren els dies freds d’aquest mes hivernal.

Es creu que la santa era filla d’una família noble de Sarrià i de ben petita es va distingir per la seva caritat. Durant les persecucions de cristians que va manar Dioclecià, Eulàlia va anar a veure al governador de la ciutat per recriminar-li tal assetjament. Com a càstig, Dacià, el governador, la va condemnar a patir tants càstigs com anys tenia la noia: 13. Entre els martiris més sagnants hi va haver el de esquinçar la pell i tirar sobre les ferides oli bullint amb acer. També el de ficar-la en un bidó ple de claus i fer-la rodar per una pendent. Aquest fet es diu que va ocórrer al carrer que ara es diu Baixada de Santa Eulàlia. La santa va suportar totes les penalitats estoicament fins que la van claver en una creu en forma d’ics, que és tal i com se la representa avui en dia, amb una palma a la mà dreta.

Però com es va convertir en patrona de la ciutat? Diuen que Frodoí, bisbe de Barcelona, va trobar les restes de la màrtir a la capella de Santa María de les Arenes, lloc on hi ha l’actual Santa María del Mar. Va decidir traslladar les restes intramurs de la ciutat. Es va organitzar un transport digne d’una santa i molts fidels van acudir a l’esdeveniment. Quan la santa va arribar a les portes de la ciutat, les restes es van fer molt pesades i ningú les podia moure. Tots els fidels es van posar a resar perquè creien que tal fet era obra del diable. Durant l’oració, aparegué un àngel que, amb el dit estès, assenyalava un dels canonges que ajudava a traslladar el cos. Va confessar que havia robat un dit i el bisbe va ordenar que el retornés per a que la santa pogués entrar a la ciutat. Des de llavors, la porta on va passar aquest fet es va anomenar portal de Santa Eulàlia i s’hi va col·locar l’a planxa d’un àngel amb el dit estès. Desapareguts del lloc la porta i l’àngel, només en resta el nom, plaça de l’Àngel, a la Via Laietana, molt a prop del Palau Reial.

Però, per què la Mercè és avui la patrona de Barcelona? Segons em van explicar fa un temps a la universitat, durant la Guerra de Successió les tropes que defensaven Barcelona lluitaven sota la invocació de Santa Eulàlia, la seva patrona, i portaven el seu penó en totes les seves batalles. Com a càstig, després d’haver perdut la guerra, el nou rei, Felip V, va ordenar que la patrona de la ciutat passés a ser la Verge de la Mercè com a mostra de perdó cap als ciutadans barcelonins.

La catedral de Barcelona està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia. Les restes de la santa estàn enterrades a la cripa i es poden visitar el dia 12 de febrer. Al claustre hi podem veure unes oques, tretze en concret, que representen els tretze martiris de Santa Eulàlia.

1 Enviar un comentari

Envia'ns un missatge aquí

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

1 Comentaris
  • 21 octubre 2012

    Dispensi, lo de Nostra Senyora de la Mercé no és així.
    És el principal Santuari Marià de Barcelona. La Mercé és important perl’Aparició de la Mare de Déu i la Fundació de l’Orde Mercedari. I desde ben aviat (s.XIII)es comença a estimar pels barcelonins. Sota la seva protecció la Ciutat s’ha lliurat: protecció en terretrémols, evitant que la ciutat s’innundés, de plagues, enfermetats col·lectives,i un llarg etc de captius i familiars o altres devots de la Verge.

    Les autoritats Barcelonines (Consell de Cent) van considerar que, havia de proclamar Patrona a la Mare de Déu de la Mercé.
    Anys després el Vaticà va trobar oportú ratificar el títol de Patrona Principal de la Ciutat de Barcelona i ampliar-lo a tot l’Arquibisbat Metropolità de Barcelona i la Provincia Eclesiàstica. A més va rebre l’Honor de Coronar Canónicament la seva Imatge.
    És per tant, la Patrona del Poble Barceloní per la devoción que li tenen milers de barcelonins, la Patrona escollida per les autoritats, i a més, per l’Esglesia que posa sota el seu patrocini l’Arquibisbat i la Provincia Eclesiàstica a més de la Ciutat.

    Llavors,durant segles i encara avui, és la Imatge de la Mare de Déu de la Mercé, la més estimada i venerada de Barcelona.

    Antonio Mercedario
    Respon