Si sou del nord del Barcelonès, del sud del Vallès Oriental o del sud del Maresme esteu d’enhorabona perquè podeu anar a visitar uns paratges realment macos a la Serralada de Marina. Ja us vaig parlar fa uns dies de Sant Jeroni de la Murtra i dels seus voltants. Aquesta vegada us vull explicar una altre raconet, en aquest cas, a l’altra banda de la serralada, a Montcada i Reixac. Es tracta de l’església de Sant Pere de Reixac.

Quan surts de Barcelona pel nord, ja sigui en tren o en cotxe, just passat Montcada, a l’altra banda del riu Besòs, sobresurt a la dreta una edificació amb un campanar molt vistós. De nit està il·luminat cosa que fa que encara sigui més visible. Sempre havia tingut curiositat per fer-hi una visita i l’altre dia m’hi vaig acostar tot fent un passeig. He de dir que no em va defraudar gens ni mica l’esforç d’arribar-hi ja que es tracta realment d’un lloc sublim. Situada a sobre d’un petit turó de 191m de la que aquí anomenen la Serra de Sant Mateu, s’alça la construcció, i es tenen unes molt bones vistes de la Serra de Collserola, La Mola, i Montserrat. També del Montseny encara que és una mica més difícil.

Sant Pere de Reixac té al voltant de mil anys d’història però l’edifici ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. Tot i això, no ha perdut ni una mica del seu encant. S’hi pot arribar en cotxe però pel voltant es poden fer diversos recorreguts a peu o en bicicleta. Al costat de l’església, que no vaig poder visitar perquè estava tancada, hi ha el cementiri parroquial de Reixac. Suposo que aquesta població es va annexionar amb Montcada, d’aquí el nom compost. Reixac deurien ser un conjunt de masos més o menys esparsos dels que en queden encara notables mostres, alguns convertits en restaurants altres mig derruïts o en mal estat, per desgràcia. Malgrat tot, mereixen una visita per fer-se una idea de com devia ser al vida a pagès en aquest sector avui tan densament poblat i industrialitzat i amb tantes vies de comunicació.

Si voleu fer un passeig pels voltants de Sant Pere de Reixac, us he de dir que podeu trobar el poblat ibèric de Les Maleses i també dues fonts de les que encara raja un petit doll d’aigua: les fonts dels Caçadors i de l’Avellaner. Tot plegat, una raconada d’extraordinària bellesa ben a tocar de la civilització que mereix una visita. Animeu-vos!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*