Skip to content

Sant Miquel de Solterra i les formigues

27 octubre 2010

Un dels cims amb una denominació més suculenta és Sant Miquel de Solterra, també coneguda com el cim de les formigues. Simpàtic nom al qual en una simple visita li trobes relació tan bon punt arribes a la part més alta de la muntanya.

Sant Miquel de Solterra potser no és dels cims més conegut de la zona, però ens dona una visió de les Guilleries molt entranyable, a més, d’unes vistes dels Pirineus bastant considerable. En el seu cim va ser la primera vegada que vaig veure el Balandrau nevat.

Farem l’aproximació per l’eix transversal, fins a Sant Hilari de Sacalm, on anirem en direcció a la Font del Sastre. Allà per una pista forestal arribarem a l’abeurador on podem aparcar tranquil·lament els cotxes. No feu com nosaltres, que vam fer tot el camí caminant, saludant amablement als cotxes normals que anaven i venien.

L’excursió és simple, és altament recomanable per als mesos de tardor, ja que la caiguda de la fulla dels seus boscos és altament agradable: avets, alzines, roures. Una joia!

Tot el camí està assenyalat, així que en cap moment hi ha perill de pèrdua. L’únic tros una mica complex és el final, ja que hi ha una pujada considerable per atacar el cim, però tampoc us espereu res de l’altre món. En total prop d’hora i tres quarts.

Allà dalt  de la muntanya, us trobareu amb unes vistes bastant considerables de les Guilleries, i dels Pirineus.

Ara bé la part divertida. En la creu que us trobareu als 1.201,9 metres d’alçada, hi ha unes estranyes figures de metall representades, si us apropeu, us adonareu que són justament unes formigues enormes, que saluden a tots els visitants. Em va semblar molt ben escollit.

A part d’això, ni rastre de formigues voladores ni res sembla. Ai les muntanyes catalanes, plenes de mites, llegendes i enigmes!