Skip to content

Sant Medir

14 setembre 2010

El parc de Collserola amaga racons de gran bellesa. A mi em sembla increïble que hi puguem trobar ermites romàniques, restes d’època romana o grans masies. Tan a prop de Barcelona que està i la gran quantitat d’elements pintorescos i antics que ho podem trobar. Em sembla al·lucinant.

En concret vull parlar-vos d’una ruta que ens porta a Sant Cugat partint del barri de Montbau, a Barcelona. El camí transcorre per la vall de Gausac que era una de les rutes lògiques que unia aquestes dues poblacions. Al llarg del passeig trobem diverses ermites.

Només de començar, just a darrera de la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron, trobem l’església de Sant Genís dels Agudells que data de l’any 931 i reformada diverses vegades. Al costat hi trobem el petit cementiri parroquial. Seguint el camí de Sant Genís, arribem a l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, segle XII, molt restaurada i amb un entorn una mica brut. A partir d’aquí, el camí comença a pujar amb força fins a sortir al revolt de la paella, a la carretera de l’Arrabassada. A partir d’aquí, tot és pla i després fa baixada. Continuem per una pista molt ben arreglada, deixem a l’esquerra una gossera fins arribar al Pas del Rei, un encreuament de camins on podem agafar el camí cap al Tibidabo, cap a Torre Baró i a altres llocs. Escollim el que baixa fort, seguint les indicacions que marquen cap a Sant Medir. De baixada, trobem algunes cases disperses i el paisatge es va fent més ombrívol. Arribem a la riera de Sant Medir i una mica més endavant hi ha l’ermita. Cada 3 de març s’hi celebra un aplec molt concorregut. Es ballen sardanes, es menja. Moltes agrupacions sardanistes i excursionistes del Vallès Oriental i del Barcelonès hi fan cap, tal i com constaten les rajoles de ceràmica que hi ha a les escales d’accés al temple. Sant Medir està documentada des del segle X i l’actual edifici és romànic. D’aquest punt en endavant el camí es fa molt fàcil.

Seguint el camí trobem una indicació que ens porta a Sant Adjutori, un centenar de metres desviada de la nostra ruta. Val molt la pena visitar-la perquè és una de les poques esglésies rodones de Catalunya. Segurament es va construir a partir d’una torre defensiva. De fet es poden veure unes restes de murs que ben bé podria ser el que queda d’una fortificació. No sempre es va dir així; al llarg dels anys va tenir el nom de Santa Maria de Gausac i en un principi estava consagrada a la Mare de Déu del Bosc. Uns pocs metres més enllà, hi ha un forn de calç que es creu que és d’època romana. Tornem al camí que hem deixat abans i el seguim per arribar al Pi d’en Xandri, passant abans per la masia de Can Borrell. Ja som a Sant Cugat. El pi fa 23 metres d’alçada i té una edat de 230 anys. A certa distància a l’esquerra, s’aixeca la Torre Negra, un imponent edifici militar romànic que avui és una residència particular i que només podem observar de lluny.

Aquesta ruta és vàlida per fer-la en qualsevol època de l’any, a peu o en bicicleta i us ben asseguro que no quedareu gens decepcionats. Els barcelonins hem de conèixer el patrimoni que tenim més a prop.