Just al costat de Camprodon s’alça la muntanya de Sant Antoni, coronada amb una ermita que gaudeix de la millor vista per contemplar la Vall de Camprodon i les altes muntanyes que l’envolten. Paradoxalment, l’única vila que no es veu és Camprodon.

L’ermita té molta devoció a tota la vall. El dia 13 de juny s’hi celebra una missa. Antigament, aquesta era una festivitat de precepte per als treballadors dels ram de la construcció. Ara, ja no sé si es conserva aquest fet. Consta que la capella va ser edificada a l’any 1700. Al cim veí, conegut com Sant Antoni Vell, hi havia hagut una altra capella dedicada al mateix sant però va ser destruïda  i la nova es va aixecar al lloc on la veiem ara.

Hi ha una llegenda que diu que la capella es volia construir a Sant Antoni Vell però cada nit desapareixien els materials i part de l’obra que estava feta, i tot plegat ho trobaven al cim del costat. Van creure que era designi del sant que la capella es fes allà on es trobaven els materials i l’obra. I aquest lloc és on és ara.

La vista des del cim és molt àmplia: va des de Serra Cavallera fins al far de les Illes Medes passant pels pics més alts del circ d’Ulldeter (Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona), el Balandrau, el Costabona, el massís del Canigó, el Comanegra, la Mare de Déu del Mont… En definitiva, un munt de paratges i pics del Pirineu oriental. Com a curiositat he de dir que el far no es veu de dia si no de nit quan es divisa a la llunyania un punt de llum blanca que apareix i desapareix al mateix lloc. Una rosa dels vents us indicarà quines són les muntanyes i les serres que des d’allà es divisen.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*