El poble de Rocabruna està situat a la comarca natural de l’Alta Garrotxa però pertany administrativament al municipi de Camprodon, al Ripollès. És de passada obligatòria si es vol anar a Beget des de la carretera que va a Molló i a Coll d’Ares.

És un petit nucli habitat de quatre cases encimellat per sobre d’una profunda vall molt feréstega i plena de llocs amb encant com rierols, petits torrents i salts d’aigua. El més destacable del conjunt de cases és l’església de Sant Feliu, romànica, del segle X, d’una sola nau. M’agrada perquè, a part de ser un edifici molt senzill, conserva el que de ben segur era la teulada normal en temps pretèrits: una coberta feta de petites lloses de pedra. Cal destacar també la porta a llevant amb un forrellat molt ric en detalls.

Però el que realment és més interessant del poble és el castell, l’accés del qual es troba uns metres més enllà del nucli de cases, seguint la carretera. La fortalesa, o més ben dit, el que resta d’ella, està a sobre d’un turó que domina tota la vall. Realment és un lloc espectacular ja que a la banda est, els murs estan situats a sobre d’un precipici. A cop d’ull es poden intuir els murs exteriors i un parell de torres. També és visible la paret de la capella del castell dedicada a Sant Llorenç i feta amb opus spicatum, un tipus de mur en què les pedres estan col·locades formant una espiga. Aquest mètode s’usava també per construir paviments. De la resta del castell hom pot endevinar algunes dependències així com també l’entrada encara que tot està en estat ruïnós.  Al llarg dels anys s’hi ha fet alguns treballs de consolidació per a no perdre del tot aquest llegat.

A les faldes escarpades del turó hi abunden les coves ja que la naturalesa de la roca de la zona és càrstica en la seva major part. Aquestes coves s’anomenen tutes. Això va fer que proliferessin llegendes de passadissos secrets que portaven del castell fins a les tutes. La més coneguda és la tuta dels maimons. La memòria popular diu que d’aquesta cova sortien cavallers que feien visites nocturnes al castell en busca de la donzella que hi vivia.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*