El Puigneulós és una muntanya de 1.260 metres que forma part del repte dels 100 cims, i localitzada just entre el Alt Empordà i la Catalunya Nord. Es tracta d’un cim que es pot fer durant la major part de l’any, ja que per l’alçada no sol tenir neu a no ser que hi hagi una nevada puntual. A més, tot i ser un cim baixet, té una pujada considerable, però res comparat amb d’altres cims dels Pirineus. Per això, el Puigneulós és una gran opció per als mesos hivernals si no volen excursions eternes.

El recorregut es pot fer entre 4 i 6 horetes, el camí no és massa complex, però cal anar amb cura, ja que hi ha moments en que les indicacions no estan gens clares. Primer arribarem per l’autopista fins la Jonquera, allà, ens dirigim cap a Cantallops, una població molt bonica i plena de restaurants. D’allà direcció a Requesens. El camí és de sorra, però està ne molt bon estat, ja que al final hi ha el Castell de Requesens, podeu passar amb un turisme sense problemes.

El camí arriba a una bifurcació entre el castell i la cantina. Nosaltres vam optar per anar fins la cantina, aparcar allà i iniciar el camí, fer una ruta circular i tornar per l’altre banda, el castell. Al principi està tot indicat per cartells, i les marques que hem de seguir són les grogues, no tindreu gaire problema. El sender, amb una lleugera pujada, va fent via fins al Coll Forcat, i allà es va cadenant fins al cim, però abans d’arribar al Coll Forcat ens podem aturar a la Font de la Verneda, primer perquè la pujadeta ja comença a costar, i segon perquè el paisatge és molt xulo. Una vegada arribats al Coll Forcat, passem la tanca i violà! estem a l’estat francès. El pas de la tanca està just a l’esquerra, un mica tapat per arbres caiguts. El camí està just a la dreta. Vigileu perquè n’hi ha tres, un que fa baixada, un que es dirigeix cap als Pirineus i el nostre, que és el que va paral·lel a la tanca.

De fet, aquí el camí és molt intuïtiu, està fitat i només es anar cadenant sense passar pels cims que hi ha, Coll Forcadell, Coll de Pal… fins arribar al Roc dels Tres Termes, aquí veiem la carretera asfaltada del costat francès, aquí hi ha tres possibilitats, o continuar el camí cadenant o la carretera, nosaltres optem pel camí, que a més té un altre d’alternatiu per baixar a un pou de glaç de la zona. El cim ja és visible, així que és totalment intuïtiu avançar.

Així arribem al Puigneulós, amb una base francesa i un monument de Manel Costa, un pastor i poeta en català rossellonès de la zona. Que és una mena de pila de pedres, però molt ben integrat al paisatge. Després de les fotos de rigor, i d’admirar les vistes espectaculars del Canigó, observem que per sobre els núvols es pot veure el Montseny, amb Matagalls i les Agudes, a més també del Puigsacalm, Cabrera i part dels pirineus catalans, a més del Bassegoda. Increïble paisatge. També es distingeix tot l’Empordà, i la plana de Perpinyà.

De baixada optem per fer la ruta circular, i així comencem a baixar. De nou tenim marques grogues. el camí està just després d’una tanca sota el monument. El camí ens endinsa per un bosc. Aquí ens agafa una mica de boira, però les vistes continuen sent espectaculars, ara seguim un camí GR prop d’una pista forestal francesa, que passa també per un espai habilitat per menjar. El camí està just per sobre de la pista, no cal travessar-la. Pop després ens trobarem amb el refugi de la Tanyareda, i seguint el GR10 arribarem al Coll del Faig. Aquí és quan vam començar a tenir dificultat, el Coll està just a una pista. Així que comencem a baixar-lo, està extremadament bé fitat amb marques grogues, cal anar seguint-les, fins creuar una primera pista. Aquí de nou ens endinsem per bosc fins una nova pista.

Molt de compte ara. D’aquesta primera pista a la segona pista el camí també està molt ben fitat. Les dificultats comencen poc després, ja que el camí continua molt ben fitat, fins una tercera pista. Aquí, nosaltres vam continuar el camí, però en un moment donat, les fites van desaparèixer, suposem que per una gran quantitat d’arbres, i perquè de cop, les fites estaven en molt mal estat, i les senyals grogues no es veuen clarament. Després d’una bona estona sense trobar-les, vam optar per tornar a la darrera pista, i amb poca llum solar, continuar per ella.

Aquestes pistes donen en la seva gran majoria una principal que porta al Castell de Requesens, que torna a tenir fites grogues clares. Després d’un parell de creuaments, vam arribar a la base del Castell, on els cartells ja ens indicaven la direcció cap a Requesens, que vam seguir donat que ja era completament de nit. Els cartells i el GR10 ens van ajudar sobradament, suposo que de dia no té massa dificultat ja que de nit tampoc va tenir-ne. Aquest camí dona al principal que havíem fet en cotxe fins a Requesens. Allà vam tornar al cotxe.

Així que vigileu i tingueu cura!

COMPARTIR
Entrada anteriorGrans canvis en el Metro amb l'arribada de la democràcia (VI)
Entrada posteriorBeget
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

3 COMENTARIS

REPLICAR

*