El Puig d’Olorda, un petit cim de 436 metres d’alçada de Collserola, situat entre Molins de Rei, Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, és en essència, un d’aquells cims que veus tota la vida des de les autopistes i fins que no descobreixes que està en el llistat dels 100 cims no sabies ni com es deia.
Tot i això, l’ascensió, per dir-li d’alguna manera, té cert de morbo, per exemple, en algunes ressenyes fan referència a la perillositat del camí i a l’embergadura tècnica necessaria en termes d’orientació per arribar al seu cim.
És pur morbo, ja que l’ascensió no té cap mena de dificultat ni perill, més enllà de caure sobre alguna de les merdes que trobarem al llarg del curt camí.
De fet, partirem des de una zona de pícnic i costellades, l’antiga ermita de Santa Creu d’Olorda. Poca broma amb aquesta petita ermita, amb el seu estil carolingi data del segle X, i amb una història funesta per la seva cremada en durant la guerra civil.
Fent via pel camí que ens porta a una pedrera, on el paisatge seria perfecte si no fos per la pròpia pedrera, que està construïda i mig abandonada al llarg de de la Pedrera dels Ocells. El cim el tenim just a sobre, però es fa volta per la part de darrera, per on la pista forestal ens ajuda a arribar al cim, on trobem una magnifica creu de dimensions considerables (que mai havia distingit des de sota) i la típica torre de vigilància contra incendis que és veu habitualment.
Les vistes però, no deixen de ser impressionants (tret de la pedrera), amb una visió de tot el Baix Llobregat i part de Barcelona.
És d’aquells cims que es poden fer en un matí en cadena. Per exemple nosaltres vam fer Creu de l’Aragall, Puig d’Olorda i Puig Madrona i Puig Castellar d’una tacada.