Antoni, un altre mati no pugis pel camí de la pedrera: hi ha la pujada “de sempre”, que és un corriol preciós: just a l’inici del camí de la pedrera, on acaba l’àrea de picnic, a la dreta, comença el corriol, a costat d’una tanca metàl·lica que separa de la timba de la “terra negra” -una antiga explotació de pissarres bituminoses- potser per això havies llegit allò de la perillositat. Passes per un bosc preciós d’alzina i pi fins al cim.
No saps com me l’estimo aquest cim!
Salutacions.