Al segle XIV les ciutats de tota Europa (i per tant també les de casa nostra) comencen a expandir-se i a fer-se més grans. El comerç porta als mercats europeus productes fins aquell moment exòtics, i els de tota la vida comencen a ser encara més fàcils de trobar, com per exemple la sal, el peix, etc.

Gràcies als grans ports de Barcelona i València, els contactes amb d’altres cultures començaven a ser freqüents, i la cuina ho va notar. L’any 1324 s’escriu el Sent Soví considerat el primer receptari en català. “Poc” després, al 1520, s’escriuria el llibre de coc de Ruper de Nola. Amb la impremta, el receptaris van començar a expandir-se ràpidament.

Però com eren els components de la dieta bàsica? Doncs no us penseu que eren grans tiberis, més aviat era quelcom modest. De fet, tot depenia de la teva classe social. Els nobles i burgesos feien dos àpats al dia, eren a base de pa petit, peix gros, carn de porc i de seglar, aviram (capons, gallines, faisans i perdius) i fruites confitades de postre.

La gent humil menjava una sola vegada al dia acompanyant tot plegat amb pa gros, vi i fruita. Els menjars eren a base d’escudella (cebes, porros o cols bullides, llegums (sobretot llenties), fideus o cereals cuits amb menuts de bou, vedella o xai, carn de porc salada, formatge o ous i figues seques. Per sopar algun que altre ou, sopa, peix petit o qualsevol cosa simple que aconseguien arreplegar.

La cuina catalana medieval es basava en els guisats i les sales. Per suposat també hi havien postres, però estaven reservats a la burgesia i la noblesa.

Una recepta de la Catalunya gòtica? que tal albergínies espesses?

Pendràs albergínies (…) i després les posaràs en aigua freda, i després les posaràs a coure en una olla amb un parell de cebes netes amb brou de carn que sigui gras. I mentre couen, remena-les sempre amb una remenadora de fusta. I després pren ametlles netes i blanques i pica-les en un morter. I quan siguin ben picades, desfés-les amb brou de xai o de gallines i passa-les per un colador. I quan això estigui passat, les albergínies estaran quasi cuites, llavors posa-hi llet fins que siguin cuites. I posa així bon formatge d’Aragó ratllet i torneja-les bé com a carabasses. I quan les hagis tornejat, posa-ho rovell d’ous i així mateix aquestes coses: coriandre sec picat, i posa a l0’olla sobre el celiandre, nou moscada i canyella que sigui tot ben picat. I posa’l a l’olla i després fes escudelles. I damunt cadascuna posa formatge que sigui bo i fi d’Aragó.

Robert de Nola, Llibre de Coc, segle XV.

COMPARTIR
Entrada anteriorSanta Eulàlia, patrona de Barcelona
Entrada posteriorBarcelona de nit
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*