Skip to content

Matagalls, la muntanya màgica

20 juliol 2010

El Matagalls és potser una de les muntanyes més visitades i pujades de Catalunya. Conjuntament amb Montserrat, el Montseny és un dels espais naturals més freqüentats per la població.

La seva proximitat del Matagalls a Barcelona, així com la seva facilitat de pujada la fan atraient, però sobretot és la seva riquesa en flora i paisatges la que la fa encara més especial. De fet, al Montseny popularment se l’ha conegut com el Pirineus dels pobres. Més que res per la seva proximitat a Barcelona, que la feia ideal per sortides els caps de setmana per la població dels barris menys opulents de la capital catalana.

Tornant a Matagalls, per pujar-hi, tenim diferents camins, però hi ha dos que són els més famosos: Collfornic i Sant Marçal. Potser el més famós de tots els camins, i el que combrega més gent, és Collfornic, un coll de 1.114 metres d’alçada on podreu trobar fins i tot aparcament per deixar el cotxe, i en els mesos més calorosos de l’any, un bar on poder motivar aquells més remolons de la família.

Tot el camí cap al Matagalls està perfectament fitat, i el camí és molt clar, així que no hi ha possibilitat de pèrdua. Però com sempre cal anar força atent i més si es realitza el camí amb canalla. Hi ha força mapes que es poden trobar per la xarxa, com sempre, els mapes Alpina solen ser els més populars.

Pujant el Matagalls

Sense ganes d’esdevenir una guia total i absoluta de com fer el camí, si que pensem que un petit resum us pot anar bé per saber on us fiqueu, bàsicament, l”inici és una de les parts més “dures”, hem de travessar la carena dels Roures, que evidentment es tracta d’una roureda. Una vegada superada sortirem a l’exterior del bosc i travessant una ginesta arribarem al Pla de la Barraca. Aquesta part és força empinada, i si porteu a gent poc motivada por ser una bona excusa per fer marxa endarrera.

Quan arribes a aquest punt del Pla, les vistes ja són impressionants, i ajuden a agafar forces i continuar endavant. Veurem els dos turons que hem de vorejar abans d’arribar al cim. El camí està molt ben marcat per tota la gent que arriba a passar-hi. Recordeu que pot esdevenir una veritable rambla de gent amunt i avall. Per aquesta zona podeu trobar, en determinades èpoques de l’any, un ventall d’animals en llibertat. Fareu la delícia dels més petits, tot i que haureu de fer un esforç per no pertorbar la seva tranquil·litat.

Seguint el nostre camí cap el Matagalls, els següents trams són molt plàcids, i les vistes a banda i banda són altament recomanables. Podem observar tots els Pirineus (si esteu en un dia clar, evidentment, amb boira no veure res de res), en especial podreu detectar la zona de la Vall de Núria, i per altra banda una perspectiva del Turó de l’Home i les Agudes. Els altres dos grans cims del Montseny. A més, amb una mica de sort també veureu al fons el Tagamanent i Montserrat.

Al arribar al Turó Gros de Santandreu pel collet de l’Estanyol tenim l’únic tram costerut de debò de tota l’ascensió, amb un petit desnivell considerable, però res de l’altre món, així que superem aquest i el Turó de l’Estanyol, ja tindrem una vista espectacular de la creu enorme del Matagalls al fons. Tot i que com a bon cim, desapareixerà quan ens anem apropant per només aparèixer al final de l’ascensió.

Però no ens detinguem que queda poc, iniciem la pujada de l’anomenat Collet dels Llops i ja hi som.

Una vegada al cim del Matagalls, trobarem una creu enorme dedicada a Verdaguer, i diverses ofrenes i records a Jaume Oliveres. La creu és un dels símbols d’aquest cim situat a uns 1.696 metres d’alçada, que no està gens malament.

Algunes recomanacions

Pel camí hi ha alguna font prop del camí, però sempre és recomanable portar aigua de casa, i més si esteu en temporades de molta calor.

El camí és fàcil, però no cal refiar-se si les condicions atmosfèriques són contraries. Recordeu que són 1600 metres d’alçada, i per tant sempre existeix una mica de perill.

La gran creu de Matagalls és potser el més conegut de tot el cim, per tant haureu de fer cua per poder fer-te fotos en ella, a no ser que estigueu en un dia solitari.

Si les condicions són bones, no sigueu animals, es pot fer durant tot l’any. A més, les vistes dels Pirineus nevats són altament recomanables.

Verdaguer va escriure algunes de les seves obres pujant i baixant aquesta mena de cims i paisatges. A més, el cim dona inici a la famosa cursa Matagalls-Montserrat.