A cavall entre l’Alt Empordà i la Garrotxa s’alça una muntanya que domina tota la plana empordanesa i el Pla de l’Estany. És la Mare de Déu del Mont, coronada per una ermita que porta el mateix nom i on s’hi venera aquesta verge.

S’hi pot ascendir en cotxe des de Besalú, passant per Beuda, o agafant la desviació que porta a Maià de Moncal des de la carretera que porta a Figueres. El camí és costerut i, en ocasions, costa que hi passin dos cotxes alhora. Però tot plegat val molt la pena ja que les vistes des del cim són espectaculars.

En un dia més o menys clar es divisa tot el Golf de Roses, amb el massís del Montgrí i el seu castell. També el Cap de Creus i la serra de les Alberes. El llac de Banyoles amb la seva forma de vuit es veu de manera excepcional. Però potser el que destaca més són els cims més alts del Pirineu Oriental: els que envolten el circ d’Ulldeter i, sobretot, el Canigó. Jacint Verdaguer va hostatjar-se en aquest santuari per escriure i la grandesa d’aquest massís el va impressionar. També va dedicar una cobla la Mare de Déu que va substituir els antics goigs.

L’origen del santuari és molt antic. Van ser els monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous, just a sota del santuari, a la falda de la muntanya, que van erigir l’ermita per guardar-hi la imatge divina que un pastor va trobar. Aquest monestir està enrunat per bé que les restes estan en fase de consolidació i conservació. Realment és un lloc molt interessant i, si us agraden els llocs amb un cert misteri, molt atractiu. Hom es pot fer a la idea de com era en la seva època i del poder i riqueses que deurien arribar a tenir els monjos.

Tot plegat una excursió fàcil que es pot completar amb una visita a la sempre interessant vila medieval de Besalú. Us deixo més informació sobre el santuari a la seva pàgina web.

www.marededeudelmont.com

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*