Skip to content

Llanars, a la vall del Ter

11 gener 2011

Situat en una plana assolellada al costat del Ter hi ha el poble de Llanars. El nom de la població deu tenir a veure amb la tosa de la llana que s’hi recollia i que era rentada al riu.

L’església parroquial ocupa el centre del poble i segur que l’heu vista si aneu camí de Vallter 2000 ja que la carretera passa per davant. És un temple molt bell, de planta bizantina i amb volta apuntada. Té dues capelles adossades als costats i també la casa rectoral on hi viu un capellà dels d’abans, amb sotana fins als peus, boina i bastó. Fins fa uns anys, encara se’l podia veure passejant amb la seva motocicleta amunt i avall. Tornant al temple, cal destacar la seva façana rematada amb un campanar piramidal i amb una portalada romànica molt maca, amb capitells i columnes. Encara es conserva la ferramenta original de la porta.

El que realment crida l’atenció de l’interior és el frontal d’altar romànic on s’hi representa la lapidació de Sant Esteve, patró de l’església. Personalment em fa patir que una obra de tant valor estigui guardada en aquesta església ja que es corre el perill que desaparegui algun dia. Esperem que això no passi.

El nucli original del poble s’estén al nord de la parròquia, a la falda d’un turonet conegut per que al cim hi ha La Creu de Llanars. Són carrers costeruts, sense un ordre predeterminat i que encara conserven cert encant. El poble ha anat creixent amb el temps amb urbanitzacions i construccions per a visitants amb segona residència.

A l’estiu una passejada típica és anar a Llanars des de Camprodon per la carretera. Un cop allà, m’assec a davant de l’església a prendre un refresc mentre el sol es va ponent. Els últims rajos fan que la façana de l’edifici tingui un color groguenc molt maco. El sol s’escola a l’interior del temple per la porta, deixant-lo en penombra. És una de les imatges típiques dels meus estius.