Les Rambles és el passeig més conegut de Barcelona, en el districte de Ciutat Vella. El passeig s’ubica entre la Plaça Catalunya i el Port, trobant-nos emblemes importants de la ciutat al llarg del seu recorregut: la Boqueria, el Liceu , el Palau de la Virreina i el Palau Reial.
Passejant per les Rambles podrem cercar una mica de tot: parades amb productes típics de Catalunya (sí, allà on abans hi havien ocells i animalons), flors, quioscs, artistes disposats a fer-te retrats o caricatures i les estàtues humanes, que per uns quants calerons es dignaran a moure’s o fer-te l’ullet (o no, que et pots trobar de tot).
Les Rambles solen estar en overbooking la major part del dia, sent un dels 
llocs on més percentatge de turistes i visitants varis podrem trobar-nos (i un dels llocs que els barcelonins (BTV) prefereixen evitar justament per aquest col·lapse de marabunta humana), sent imprescindible tenir bons reflexos per aturar els cops i les trepitjades constants.
Si mirem cap enrere ens trobarem en què en un principi, les Rambles, era l’única via ample al cor de la ciutat, un antic torrent i camí que fins al s. XVIII era vorejat per muralles i convents. Al 1704 es varen començar a aixecar cases allà on havia estat les muralles i si van plantar els arbres, convertint-se poc a poc en el passeig que coneixem avui dia.
Tot i que a Barcel
ona hi ha molts passeigs anomenats “rambla”, aquest és el més important i té un nom diferent per a cadascú dels seus trams o les seves rambles: Rambla de Canaletes, per a tenir la Font de Canaletes que segons la dita popular “qui veu d’aquesta font, torna sempre a Barcelona”, la Rambla dels Estudis, per un edifici anomenat l’Estudi general o Universitat, fet enderrocar per Fleip V, la Rambla de les Flors (antigament de Sant Josep per el convent del mateix nom), l’únic indret on podien comprar-se flors al segle XVII, la Rambla del Centre o dels Caputxins, per un convent de frares caputxins que hi va haver i la Rambla de Santa Mònica, on trobarem la parròquia que li dona nom.
No aconsellem visitar-la de nit ja que es transforma i el seu encant diürn es substituït per una frase que es repeteix de manera constant al llarg del seu recorregut: “cerveza, polvo, beer“.
Fotos: Gerard Ortiz