Les línies 6, 7 i 8 del Metro de Barcelona estan gestionades per Order Tramadol Next Day Shipping (FGC). Per aquest motiu no les hem tractat en posts anteriors, ja que no van passar a formar part del metro de Barcelona fins l’any 2003.
La història de la Línia 6 comença el dia de la revetlla de Sant Joan del 1863 quan es va posar en servei la línia de Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, entre la Plaça de Catalunya (a la foto veiem l’estació el 1865) i la vil·la de Sarrià, passant per les de Gràcia i Sant Gervasi. Es va construir en ample ibèric, era a vapor i es pot considerar un dels metros més antics del món. L’any 1874, a causa de problemes financers, la companyia que gestionava la línia (Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià) va ser absorbida per la societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 1882, els veïns de l’Eixample, desprès de reiterades peticions van aconseguir que es posés en servei una segona estació a Barcelona, la de Provença. El 1887 es posaria en servei Bonanova i el 1908 Muntaner. L’any 1905 es va electrificar la línia i va canviar l’ample de via a internacional. Amb l’electrificació, els trens van començar a circular cada 20 minuts. Posteriorment, el 1929, es va realitzar el cobriment de les vies des de Plaça de Catalunya fins a Muntaner i es va posar en servei l’estació de Les Tres Torres. El cobriment de vies s’estendria fins a tota la línia a la ciutat de Barcelona durant el franquisme. L’any 1954 es va posar en servei el ramal entre Gràcia i Avinguda Tibidabo, amb estacions a Núñez de Arce (actualment El Putxet), Pàdua i Plaça Molina i es van posar en servei a Plaça Catalunya les vies 3 i 4. El 1976 es va construir el ramal de Reina Elisenda, quedant configurades les línies tal i com les coneixem avui dia. El 1977 els problemes econòmics de la companyia van provocar que Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE) assumís l’explotació de la línia. Aquesta, però, va durar només dos anys ja que, el 1979, les línies van passar a formar part de FGC, desprès de que la gestió de les línies pogués ser assumida per part de la Generalitat.
En el cas de la Línia 8, la seva història es remunta a 1912 quan es va posar en servei la línia de Barcelona a Martorell per part de la companyia Camino de Hierro del Nordeste de España, amb l’objectiu de transportar mercaderies. La línia començava a l’estació de La Magòria i el Tramvia 9 connectava aquesta estació amb el centre de Barcelona. El 1919 la companyia es va fusionar amb Ferrocarril Central Catalán, que gestionava la línia de Martorell a Igualada, sota el nom de Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (per aquest motiu la línia va ser coneguda com “Los Catalanes”). L’any 1926 es va electrificar la línia i es va posar en servei l’estació subterrània de Plaça Espanya, enllaçant amb el Tramadol India Online. La línia no va patir canvis, apart de renovacions i manteniment fins que el 1977, de la mateixa manera que les línies 6 i 7, va passar a formar part de FEVE i, el 1979, de FGC. L’any 2000 es va desdoblar en doble via el tram entre Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló i el maig del 2007 es va inaugurar una nova estació, Europa-Fira. La línea 8, a diferència de les altres dues, comprèn més municipis apart de Barcelona, passant per L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
Abans del 2003, i des de l’any 1996 la línia 6 rebia el nom d’U6 i la línia 7 el d’U7. Es va decidir posar la lletra U fent referència a que aquestes eren línies urbanes, i la numeració es va tenir en compte a partir de les 5 línies de metro de la ciutat. La línia 8 va començar a existir com a tal l’any 2000, quan FGC va crear la línia S3.