les agudesLes Agudes és una d’aquelles muntanyes que no t’esperes, i que acaben sent una petita obsessió. Coronant el Montseny, és el cim més alt que es puja sense cotxe, i pel les seves característiques és un cim molt poderós. De fet, el camí no és per principiants, i té bastant de dificultat en la part superior, per això, és tot un repte molt a prop de Barcelona.

De fet, el camí és totalment indescriptible, una fageda enorme, amb els seus colors verds durant l’estiu, i amb alguns torrents i fonts, el fan un espai simplement màgic, i la imaginació pot inventar-se històries i llegendes de tot tipus per aquells boscos.

A més, tot pujant i fent via, tindrem una vista espectacular del Matagalls. És quan t’adones de la grandiositat del Matagalls que fins ara no podies haver observat des de Collfornic.

A Les Agudes es puja a partir de Sant Marçal, just en la frontera de comarca. Al principi el camí és molt ampli i complaent, teòricament està fitat, però després ja comencen les complicacions.

les agudesPerò abans de els complicacions, ens trobarem pel camí la Font del Puig (nom d’una masia propera) així com una enigmàtica Creu d’en Picarón al mig del camí. Al arribar al Serrat Llarg començarem la pujada. Les fites de la Diputació donen pas a fites humanes, algunes vegades en un estat bastant dubtós de conservació, per tant, cal parar molt de compte.

És un bosc molt xulo, però el camí és enganyós i t pots perdre fàcilment. Començarem a fer ciga-sagues constants, passant per algun pedregar, com el de Rodó, que detectarem sense gaire problema.

A partir d’aquí us demanem una atenció màxima, el camí comença a les agudesempinar-se considerablement, hi ha molta pedra, i a partir dels 1.400 metres fins els 1.647 (on està el coll de les Agudes) les fites estan molt confoses, així que és fàcil liar-se.

Quan aconseguim arribar al Coll de les Agudes, el camí gira a l’esquerra, i fem els darrers metres, amb molta pedra. Haurem fet cim!

Al costat tenim el Puig Sacarbassa, i per suposar el Turó de l’Home. També tenim unes vistes increïbles de tota la vall, amb Breda, Sant Celoni, Arbúcies, i tota la Serra de Marina. A l’altra banda, el Matagalls es veu enorme, a més del Tagamanent.

1 COMENTARI

  1. Aquest cap de setmana hem estat allà amunt. Vigileu que el camí torna a estar mal assenyalat si pugeu per Sant Marçal. Cal anar amb molt de compte i seguir tota l’estona les fites vermelles.

REPLICAR

*