L’ermita de Sant Dimes està situada, literalment parlant, a sobre del Monestir de Montserrat. És l’última edificació eremítica de la ruta de les ermites que es pot fer per la regió de Tebaida de Montserrat. S’hi pot accedir després de visitar l’ermita de la Santíssima Trinitat tot aturant-se a l’ermita de la Santa Creu (o Santa Helena). Aquesta ermita es troba lluny de l’Abadia de Montserrat, a una hora i dos quarts aproximadament tot i que existeix una escala privada per a ús exclusiu del Monestir de Montserrat que puja fins a l’ermita de la Santa Creu.

Una llegenda explica que on actualment hi ha l’ermita de Sant Dimes hi havia el castell de Marro encaixat al cim d’una gran roca de les típiques de Montserrat. Una trentena de lladres van ocupar aquest castell i es van fer forts, amenaçant a la comunitat de monjos del Monestir de Montserrat de llençar-hi pedres. La llegenda explica que un grup d’homes valents i agosarats van escalar pel costat de la timba i van sorprendre als lladres. Després d’enderrocar el castell es van aprofitar les pedres per  construir l’ermita de Sant Dimes. Per això, aquesta ermita també es coneix com l’ermita del Bon Lladre o del Castell.

L’ermita de Sant Dimes estava constituïda per una capella amb un edifici al costat. Al segle XII es va edificar l’oratori de Sant Bartomeu i al segle XVIII el de Sant Josep. Igual que les altres ermites del camí de Tebaida, l’ermita de Sant Dimes també va ser destruïda per l’exèrcit gal en la Guerra del Francés. A la dècada dels anys setanta del segle XX. L’ermita va ser restaurada per G. Martí M. Sas.

Tot i que l’ermita està tancada al públic per una porta amb reixes de ferro, val la pena arribar-hi per les espectaculars vistes de bona part del camí realitzat des del Monestir de Montserrat.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*