És ben sabut per tothom que la nit de Sant Joan, la que va del 23 al 24 de juny, és la considerada la més curta de l’any. Realment no és així d’exacte ja que aquesta nit no té perquè coincidir amb el solstici d’estiu. De totes maneres, la creença popular i la tradició així ho testimonien i per tots els Països Catalans es duen a terme diverses celebracions.

Per començar, hi ha diverses creences ancestrals que expliquen que en aquesta nit les forces malignes fan acte de presència. Bruixes i altres éssers malèfics i fantasiosos es reuneixen per dur a terme aquelarres i festes on es peca de totes les maneres conegudes. Presenciar una d’aquestes reunions pot portar molta mala sort. Una de les explicacions de perquè s’encenen fogueres és per espantar aquest éssers i evitar que la desventura entri a casa nostra.

En realitat, però, es creu que la festa té un origen molt més antic, provinent del paganisme. Els antics celebraven el solstici d’estiu i, probablement, també encenien grans pires per purificar el seus esperit a mode de renovació de l’ànima en una nit tan curta i especial. En certa manera això també passa amb les fogueres actuals on hi cremem tots aquells estris de casa, mobles, que ja no ens són útils. És com un renaixement del que som a través del foc. Com en totes les festes paganes, la tradició catòlica es va ficar pel mig i li va donar un sentit religiós propi. En aquest cas, se celebra el dia dedicat a Sant Joan Baptista, el dia en què es creu que va morir.

En efecte, el foc és l’element més rellevant d’aquesta festivitat. Podem mencionar les falles que es duen a terme al Pallars Sobirà
pels volts de Sant Joan. També hi ha diverses poblacions en què es fan castells de focs o espectacles pirotècnics, a més a més, dels tradicionals petards que tothom pot comprar per passar una bona estona. Hi ha una tradició que, per molt nova que pugui ser, no deixa de tenir un caràcter molt reivindicatiu i nostrat alhora. És la de la Flama del Canigó. Al capdamunt d’aquest cim s’encén un foc que, a través de relleus, s’escampa per tot el territori de parla catalana i pren les fogueres de moltes poblacions.

Totes aquestes festes no serien el mateix sense la gastronomia associada. En aquest cas són tradicionals les coques i n’hi ha de molts tipus: de crema, de xocolata, amb fruita confitada… La meva preferida és sens dubte la de llardons. Tot això regat amb una copa de bon cava. Bona revetlla a tothom!!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*