Font de la Mare de la FontSi hi ha alguna cosa que destaqui de Camprodon (Ripollès), a part del paisatge, és la gran quantitat de fonts que hi ha als seus voltants. Algunes ja estan desaparegudes i altres, com la font de les Gavatxes, s’han recuperat no fa molt. Però n’hi ha una que destaca per sobre de totes, inclús més que la font de Sant Patllari, patró de la vila: aquesta és la Mare de la Font.

Des de principis del segle XX, a Camprodon s’hi van instal·lar per estiuejar alguns importants membres de la burgesia catalana. Amb ells va arribar el corrent del noucentisme i també el modernisme en totes les seves vessants. Una d’elles era la de conèixer el territori i recuperar racons per dignificar-los i obrir-los per al gaudi de la gent. Les fonts van ser uns d’aquests racons que es van recuperar.

Podríem dir que el recinte de la font pròpiament dit, no ha sofert molts canvis al llarg dels anys. El més destacable és, potser, la desaparició d’uns petits murs que eren al costat del doll d’aigua, un a cada banda, per a que la gent no s’esquitxés. De la banda dreta del recinte, baixant unes escales, s’havia d’accedir a un passeig que crec que no va ser mai construït. En temps moderns, per davant de la font s’hi va construir la variant per anar a Coll d’Ares i així evitar passar pel mig del poble. La carretera va fent pujada deixant la font a un nivell molt inferior i això fa que la majoria de visitants hi accedeixin per un petit túnel.

Deia al principi que és la font que destaca més entre totes. És perquè gaudeix d’un millor accés que les altres, la que està més a prop del centre de la vila. A més, fa uns anys, es va urbanitzar l’entorn construint-hi un parc on abans hi havia un magatzem de troncs per a una fàbrica de mobles. L’entorn és agradable, hi ha ombra, aigua fresca i taules de pícnic que els caps de setmana s’omplen de visitants.

Personalment crec que el que més destaca de la font és el poema de Verdaguer que hi ha just a sobre del raig d’aigua. Forma part del cèlebre poema Canigó. Diu així:

 

Per què t’amagues, Camprodon Fresquívol,

violeta del bosc en ta ribera?

En ton sojorn d’eterna primavera,

No vols que senten tes suaus olors?

Poncelles, ja us veuran quan siau flors.

Jacint Verdaguer, Canigó, cant V

Foto:  Met Pujol

3 COMENTARIS

  1. També visitada recentment, signo el que diu el company Gerard en l’entrada. L’ús de la font tant matí com nit fa que sempre hi hagi gent.

    Por la nit a més pots trobar animalons i demés per la zona!

  2. Venanci, tu ets família llunyana meva! La meva mare és la filla de l’Aquilina! Mira que trobar-nos per aquí… Vagi bé i disfruta de la pàgina!

REPLICAR

*