Des del segle XIX Camprodon ha estat un indret on diverses famílies de la burgesia catalana hi ha passat l’estiu. Un dels primers llocs que van escollir per establir-se i construir les reves residències va ser a la riba del riu Ritort, a la Vila de Dalt, prop del monestir de Sant Pere. Aquest lloc va ser remodelat fins a convertir-lo en un passeig que condueix a la Font Nova. Va ser el primer lloc de tota la vila que va tenir enllumenat públic.

El passeig està vorejat per les cases d’aquests estiuejants, la més antiga de les quals és de 1880. Els edificis són de diversos estils i els seus arquitectes són bastants coneguts. La primera en construir-se va ser Can Pomar, de l’arquitecte Joan Vilaseca, el mateix que va portar a terme el projecte de l’Arc de Triomf de Barcelona. Després va seguir Can Vincke, propietat en els seus orígens d’una família d’industrials alemanys. Per aquesta raó, la construcció té característiques de casa alpina alemanya. També hi trobem Ca l’Oliveda, que va ser la primera saga d’estiuejants del poble. Finalment, cal destacer també Can Torrent on l’actual Rei d’Espanya hi va passar una temporada. Ben a prop de tots aquests edificis, al començament del passeig, hi havia el casino de Camprodon, lloc on es feien representacions teatrals, cinema, balls… Actualment, en el mateix emplaçament, hi ha l’antic pavelló poliesportiu. El lloc per construir al passeig era escàs i ben aviat es van acabar les parcel·les. Llavors es va urbanitzar el carrer Freixenet, a l’altra banda del riu, on també hi trobem cases d’estiuejants com Can Mas o Can Roig.

El passeig, com ja he dit, porta a la Font Nova però aquest havia de ser molt més llarg. De fet, havia de ser un recorregut per algunes de les fonts més destacades del poble com Sant Patllari o la del Boix. El punt final d’aquest llarg passeig havia de ser el monument a Cèsar August Torres, excursionista de renom del segle XIX, president del Centre Excursionista de Catalunya en diverses etapes i promotor del primer refugi d’alta muntanya de tota Espanya, el d’Ulldeter.

La font que veiem avui en dia no és l’original. Aquesta va ser destruïda quan es va construir la desviació que porta a Coll d’Ares. Originalment era una font amb tres dolls. Allà on era, avui hi trobem un monòlit i una placa de bronze dedicada al Doctor Robert, promotor de l’estiueig a Camprodon. Aquest metge, que també va ser alcalde de Barcelona, recomanava als seus pacients anar a aquella zona del Pirineu ja que l’aire que s’hi respirava era molt sa. Aquest monument en record de tan insigne personatge va ser destruït per una riuada que hi va haver el 1940. La placa, on hi apareix el bust en perfil de Robert, es va poder recuperar. El seu autor és l’escultor Claret. Ara, la font és una mica per sobre del monument, a tocar de la carretera. Continua tenint tres rajos però potser va perdre una mica del seu encant. Té un aspecte molt modern, massa, pel meu gust.

Si hi ha alguna cosa que destaqui de tot plegat són, sense cap mena de dubte, els grandiosos castanyers que hi ha al llarg de tot el passeig que li donen un color verd intens a l’indret a la primavera i un espectacular joc de colors ocres i grocs a la tardor. Bon lloc, sense cap mena de dubte, per passejar i fer bones fotos.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*