La font de Sant Patllari

Avui us explicaré la història de la font més representativa de Camprodon: la font de Sant Patllari. Aquest sant és el patró de la vila i la seva festa major se celebra el dia 21 de juny encara que s’allarga uns dies més. Durant la festa, a la font s’hi fa un gran dinar popular i diversos jocs. Després, la concurrència baixa per tot el camí fins al poble cantant i ballant al ritme d’una mini-orquestra pujada en un remolc tirat per un quad. Antigament, aquest no era el patró de Camprodon sinó Sant Víctor que ara és el patró petit i se celebra la seva festa el 22 de setembre.

La història de Sant Patllari i Camprodon és una mica enrevessada. Expliquen que un monjo d’un monestir del Berguedà va ser encomanat a anar a Roma a recollir unes relíquies per portar-les al seu cenobi. En el camí, quan passava per la població d’Embrun, al departament francès dels Alts Alps i població natal del sant, va veure una persecució. Les autoritats eclesiàstiques d’allà van decidir lliurar-li les despulles del sant per salvar-lo de la profanació. El monjo català va veure complida la seva missió abans d’arribar a Roma i va decidir tornar a casa. El cos de Sant Patllari el van ficar dins d’una bóta, per amagar-lo, i aquesta la van carregar a lloms d’una mula. En arribar a Camprodon i per evitar passar pel mig del poble, va decidir buscar una drecera a través de les muntanyes. Es va passar tres dies voltant i arribant al mateix punt de partida. Llavors, la mula va picar amb la pota molt fort al terra i van sorgir tres rajos molt abundants d’aigua. El frare, meravellat, va anar a explicar el fet a les autoritats de Camprodon. Tots van creure que la voluntat del sant era quedar-se en aquesta vila. Però les comunitats de Sant Pere i de Santa Maria el volien per a la seva església. Per decidir, van confiar en la voluntat del sant: li van tapar els ulls a la mula carregada amb la bóta i la van deixar lliure enmig d’una plaça. La mula, després de córrer amunt i avall i de donar mil voltes, va decidir entrar al monestir de Sant Pere. Allà es va quedar la seva arqueta de plata i el bust que contenien les restes. Ara aquests objectes són a l’església de Santa Maria. Altres versions de la història són semblants però aquesta és mes divertida.

El recinte de la font és bastant gran. Als costats hi ha dues taules rodones,com moles de molí, per a poder fer-hi picnic. La font té tres dolls i a la primavera solen rajar abundantment, tant que moltes vegades la font es desborda. Per arribar-hi s’ha de fer un caminet que comença just en el desviament que hi ha per entrar al camp de golf. De fet, el lloc està envoltat per forats, greens, tees i tot el tema. No és idíl·lic però no fa lleig. Molts golfistes fan parada a Sant Patllari per agafar aigua fresca. El camí antic era la carretera que sempre ha portat a la font i que encara existeix ja que una desviació, un tros abans d’arribar-hi, porta a l’ermita de Sant Antoni.

Just per damunt dels tres rajos hi ha una petita capelleta on hi ha un relleu en marbre, una mica trencat, del monjo amb la mula i la bóta a sobre. Una inscripció a la mateixa capella diu: “Dient un Pare Nostre y una Ave Maria davant de esta image de St. Pallari (ara ve un tros inintel·ligible per a mi). Don Balthasar Baró, Bisba de Gerona a 21 de Febrer de 173…” (el darrer número de l’any no es veu).

Joan Maragall va passar algunes temporades a la vila. Va escriure un poema titulat “Les muntanyes” que es pot llegir a la mateixa font, en un monòlit, i que parla del paratge:

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,