La Fageda d’en Jorda és una de les vint-i-vuit reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El bosc s’estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses. Es tracta d’una fageda excepcional perquè creix a baixa altura, 550 metres sobre el nivell del mar, i perquè està assentada a sobre d’una colada de lava del volcà Croscat, en un terreny pla.

En aquesta plana coberta de faig s’hi troben promontoris anomenats tossols. Poden arribar a tenir una alçada de vint metres. El seu origen està en els gasos que desprenia la lava mentre es solidificava. Això feia que s’acumulessin per sota de la capa superior, més sòlida, i fessin com una mena de bombolla que no va arribar a explotar, donant aquesta forma característica al terreny.

Per la frondositat dels arbres costa que la llum del Sol arribi al terra cosa que fa que hi hagi una gran humitat. L’espectacle de fulles a la tardor és realment impressionant, però potser cal fugir de visitar el paratge en aquesta època perquè hi ha molta gent atreta per la grandiositat d’aquest bosc. La resta d’estacions de l’any són igual de recomanables, fins i tot l’hivern, ja que les temperatures no solen ser extremes.

Opcions per visitar l’indret no en falten. Si un no vol caminar, que és el més recomanable, pot optar per pujar a una de les tartanes que surten de just al costat de la carretera que porta d’Olot a Santa Pau. És una elecció molt bona si s’hi va amb mainada. Hi ha serveis i aparcament per deixar el cotxe. També hi ha diverses rutes gens complicades de fer amb bicicleta aptes per a tota la família.

Per acabar, cal recordar que tan bell paisatge va inspirar a grans artistes i ho continua fent. Un dels més insignes que es va sentir atret per la fageda va ser Joan Maragall que en va escriure un poema. Aquest, el podem llegir en un monòlit a l’entrada de l’itinerari pedestre, just al costat de l’aparcament.

La Fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*