Skip to content

La Creu d’Aragall – Un cim atrapat en una urbanització

24 juliol 2010
creu de l'aragall

Catalunya es un territori ple de petits cims i turons, un exemple d’aquests és la Creu d’Aragall, que amb els seus 548 metres d’alçada corona la Serra de l’Ordal, està situat a Corbera de Llobregat, comarca del Baix Llobregat, des d’on controla tot el pla del Llobregat a la perfecció, i això el va fer en temps passats un punt de control de la zona, important per poder veure de forma clara l’entrada o sortida de qui fos cap al Pla de Barcelona.

En el sentit muntanyenc el cim no té gaire a explicar. Es troba en mig d’una urbanització, el que fa que puguis arribar en cotxe. La zona, tot i els intents de l’ajuntament, està francament deteriorada, i com a bon punt “discret” i amb bones vistes, els més joves de la zona se l’han fet seu i l’utilitzen per les seves festes i trobades diverses. Fins aquí no difereix gaire de molts altres punts de la geografia que pateixen el mateix grau de deteriorament per culpa del vandalisme i la manca de civisme.

Si entrem en el camí que ens pot portar fins la creu, el camí és bastant lamentable, ple de brutícia i d’algunes ampolles i plàstics diversos. Tot i això, cal aclarir que tampoc ens hi estarem gaire estona, donat que el sender que puja, no fa més de 100-150 metres de llargària. Tot i que sempre es podria fer l’ascensió des de més lluny, i pots trobar algun valent que ho fa partint de grans distàncies, es pot aparcar en el carrer que també té el mateix nom i que deixa just al costat.

Unes vistes que valen la pena

Com a bon cim també té el seu interès, i el primer element que cal tenir en compte són les seves vistes. Al estar just davant de tot el pla del Llobregat, hi ha una visió perfecte de Collserola, així com de Montserrat i Sant Jeroni. Quan hi vam pujar, el vent era fort, i la nuvolada considerable, fet que encara feia més impressionant les vistes.

Però no us penseu que podeu arribar fins aquí dalt sense una bona història que expliqui el perquè d’una enorme creu en mig d’una urbanització, aquest mini cim té més història darrera de la que sembla, de fet, la vall on ara està la urbanització era l’antiga vall dels voluntaris. Nom que per suposat marca tota la intenció de perquè s’utilitzava aquesta zona en temps passats.

Ho heu encertat, aquí entrenaven els soldats voluntaris, per ser més concrets, eren els voluntaris de la guerra del francès. La vall tenia alguns elements que la feien especialment apta per aquestes tasques militars, la panoràmica que controla tota la entrada a la vall, i per tant a Barcelona, la frondositat de la vall i la facilitat de defensa en cas d’atac eren els elements principals pels quals es va escollir la zona.

El repte dels 100 cims té en moltes ocasions aquesta mena de cims petits, que en altres temps havien estat realment impressionants, però que amb la construcció de les urbanitzacions o l’avançament inexorable del teixit urbà han anat quedant irremeiablement en mans del incivisme de la zona.

Tot i això, sempre ens queda poder fer volar la imaginació i pensar en com deuria ser la vida d’aquells voluntaris que es preparaven per una guerra, i que podien pujar fins aquesta creu i observar les seves llars i famílies, tan a prop i a la vegada tan lluny. La guerra sempre ha estat un motiu de patiment i d’allunyament de la llar i els teus.