La Campanya contra el Quart Cinturó aplega, actualment, 279 entitats. Si bé el projecte ja va despertar opinions en contra des de la seva planificació inicial, als anys 60, des del 1992 s’han desenvolupat diverses manifestacions i accions cíviques organitzades per manifestar el rebuig social a aquesta via. El 1994 trobem la primera gran marxa de protesta al bosc de Can Deu, a Sabadell

, amb unes 4000 persones. Altres manifestacions importants van estar la del 1997, quan 5000 persones van formar simultàniament una “N” humana a Sabadell i una “O” a Granollers, o la del 2006, a la capital del Vallès Oriental, amb unes 5000 persones també.  Les diverses accions i manifestacions han estat sempre com a resposta als diversos moviments que els successius governs han fet respecte la B-40. Però el moviment no ha estat basat només en aquest tipus d’accions.

Quan el 1997 el Ministeri de Medi Ambient envia als ajuntaments dels municipis per on passarà la via la “Memoria Resumen para Consulta Ambiental”, on es presenten diverses opcions per a cada municipi, el projecte rep al·legacions de 3553 persones i 89 entitats i es troba amb l’oposició total o parcial de la major part d’ajuntaments i de la Diputació de Barcelona. Veient la impossibilitat d’arribar a un consens polític i civil, el 1998 el Ministeri de Foment va dividir la via en trams i va sotmetre a informació pública el tram Abrera – Terrassa. El 2001, Medi Ambient va emetre una Declaració d’Impacte Ambiental favorable al tram, que es va licitar l’any 2005 i es va començar el 2007.

Els canvis de govern a Barcelona i Madrid del 2003 i el 2004 no van aturar el vodevil en que s’havia convertit el Quart Cinturó. El govern a Madrid ha estat sempre decidit a fer la via, governin socialistes o populars, mentre que al si del govern tripartit de la Generalitat hi ha hagut sempre divergències i no ha mostrat mai una postura unitària clara. Per tal de rebaixar el rebuig que la via provocava, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) va començar a fer servir l’expressió “Ronda del Vallès” en comptes de “Quart Cinturó” o

Autovia Orbital”. Al no tenir una postura unitària, al “Pla Territorial Metropolità de Barcelona”, aprovat definitivament l’abril del 2010, oferia al Ministeri de Foment quatre alternatives per a la via. Aquest, desprès d’inaugurar a finals de juny dos nous trams (Abrera – Olesa de Monserrat i Viladecavalls – Terrassa), va publicar el passat 29 de juliol l’estudi informatiu del “Cierre de la Autovía Orbital” al tram Terrassa – Granollers, el qual està actualment sotmès a informació pública.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*