Sant Adrià de Besòs està lligat intimament amb el seu riu, que no només li dona nom a la ciutat. Una de les coses més sorprenents de la cultura popular única de la ciutat són les anomenades besosades o besosada. Els més antics de la ciutat se’ls hi canvia la cara quan els pregunten sobre elles, són en essència, grans riuades que pateix el riu.

Molta gent quan passa pels ponts o mira el riu no entén perquè té una protecció tant gran, i perquè tantes alarmes a les portes o simplement uns murs de contenció tants alts (arriben prop dels 10 metres en algunes zones), doncs això és justament per l’efecte de les besosades, el Besòs és un riu tranquil, fins que desperta, llavors és temible.

Per exemple, grans besosades que es recorden són les inundacions de l’any 62, que van produir desenes de morts i la destrucció de barris com La Catalana o Sant Joan Baptista. Però lluny de ser quelcom puntual, al 71 es van repetir, tot i que molt menys destructives que la del 62, també va produïr grans destroses a la zona.

A partir de llavors, es va produïr la canalització del riu actual. De fet, a dia d’avui, hi ha un sistema d’alarmes per avisar en cas d’inundació, a més, els instituts i escoles que hi ha a la rivera també tenen els seus propis plans d’evacuacions en cas d’emergència.

La darrera besosada, sense víctimes, va ser a l’any 1999, en que una riuada molt forta va estar a punt de desbordar el riu de les seves defenses, el que dona una idea de la temible força que pot arribar a tenir el riu Besòs.

Coses curioses per exemple, els aficionats de la UKSA, el club de korfbal de la ciutat, s’autodenominen la “besosada”, i a més, també està molt viu el record de les inundacions i de les “besosades” dels anys 60 i 70 entre la població.

COMPARTIR
Entrada anteriorLa Fageda d’en Jordà
Entrada posteriorParc del Turó d'en Caritg
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*