En total hi ha un total de 72 vots, cosa que està molt bé (tot i ser millorable no ens podem queixar).  Hi ha gent que hi ha participat per voluntat pròpia, d’altres que han estat convidats per seguidors, etc. La veritat es que estem molt orgullosos de tots vosaltres.

Molts us estareu preguntant: “sí, molt bé, però què és el que ha passat?”. Observeu la captura de pantalla amb els resultats:

No obstant, no podem negar que el fet de que els administradors siguin de Sant Adrià de Besòs i Sabadell pot haver influenciat en certa manera als resultats, i com que pròpiament no són pobles, els deixarem de banda, de la mateixa manera que Gràcia, Barcelona, Rubí i Sant Cugat (sense treure la seva merescuda victòria, o posició, això està clar).

Així el ranking del poble més maco de Catalunya quedaria disposat de la següent manera.

1. Camprodon i Besalú, ambdós amb 8 vots.
2. Beget, amb 5 vots
3. Castellar de N’Hug, amb 4 vots.
4. Xerta, amb 2 vots.
5. Cadaquès, Sitges, Isavarre i Flix, amb 1 vot.

Tot i així hi trobem a faltar molts pobles màgics i preciosos de la nostre terra que no han estat nombrats, esperem que a força de guanyar seguidors al nostre grup de facebook, puguem actualitzar la llista en una nova ocasió i esperem que ens ajudeu de nou.

Han arribat fins aquí cercant:

• poble maco de barcelona
• poble mes maco de catalunya
• art modernista a badalona
• universitat barcelona
• parlament de catalunya
• quin poble visitar a catalunya

Al Coll d’Ares trobem unes vistes espectaculars

En el Coll d’Ares actualment hi ha un edifici restaurant, així com diversos mollons i algunes escultures, que indiquen la situació on s’està, també hi ha una bona explanada, on es pot aparcar sense problemes, i des d’on les vistes són molt impressionants, per un costat es veu tota la Catalunya Nord i en dia clar fins i tot el mar, i per l’altre tenim unes vistes de la Vall de Camprodon i part de la comarca i els cims del Ripollès. Sense cap mena de dubtes, el Coll d’Ares és un lloc important a nivell de vistes i un lloc únic ple de possibilitats per poder fer fotografies amb molta qualitat, i més si aprofitem tot els grans colors del vespre.

Però el Coll d’Ares també té un contingut molt gran a nivell de història. L’explanada no és més que el record dels temps en que la Unió Europea encara no existia, i la frontera era molt més física que actualment, així, podem detectar ràpidament on hi havien les antigues cases frontereres. Però no només té història per aquest fet, més aviat la seva condició de pas fronterer ha marcat el Coll d’Ares.

Durant la fi de la guerra civil, va ser un dels principals punts de pas de refugiats republicans cap a França. En el mateix coll, podem trobar una fotografia d’època que dóna testimoni, així com un monòlit en honor d’aquells valents que en ple hivern, van fer via amb el que podien conservar cap a França, fugint d’una mort segura en mans franquistes. Cal pensar que van ser milers els refugiats que van passar per aquest pas, i que tota la zona està plena de restes d’artefactes militars. Si volem podem baixar a Camprodom, on un museu dóna testimoni de tots els camins de la retirada així com de la gran quantitat d’armament que els republicans van haver de deixar pel camí.

El Coll d’Ares també és un punt d’inici de diverses excursions

Des del Coll d’Ares, es pot iniciar diverses excursions, és altament recomanable el Camí de la Retirada, tant cap al costat de Camprodon com cap al francès. Està molt ben assenyalat, i amb recursos històrics incorporats, pot ser un viatge i una excursió plena d’emocions i de retrobaments, on hom es pot ficar en la pell d’aquella gent. També es pot pujar fàcilment a Montfalgars, un petit cim que també fa frontera entre els dos estats. Des del Coll d’Ares no hi ha més de 15-20 minuts fins ell.

Com podeu observar, és un lloc ple de coses a descobrir i d’activitats a fer, altament recomanable.

Llibres i guires relacionats amb el Coll d’ares

Nota: En la majoria dels casos Amazon no cobra despeses de tramesa, i tindràs els productes en un parell de dies a casa

Localització del Coll d’Ares

Han arribat fins aquí cercant:

• coll dares
• muntanyes i rius del Bages
• serralada del pont
• camí de la retirada
• sant miquel de cavallera
• la roca camprodon

Així, tot i que són un grapat de cases, costarà que vegeu algú per carrer, de fet, la carretera passa tot just pel costat del nucli urbà. A l’hivern són prop de 5 persones les que viuen a Perves. Explica la viquipedia que a l’estiu hi ha més gent, i que fins i tot aconsegueixen ser prop de 90 persones a Perves, tot un bon record. Si parlen del seu emplaçament, el poble està dalt d’una muntanya, les vegades que hi he passat hi feia força vent, les terres del voltant semblen més de pastura que de conreu, i n’hi ha un petit barranc.
Però el passat del poble també és molt interessant, sembla ser que l’origen de la població va ser un antic camí, cosa que no sorprèn als forasters, ja que justament coneixem a Perves gràcies al camí del Pont de Suert a la Pobla de Segur, i que de forma documentada existia un castell, del que ja no hi ha restes. També en llibres antics, es fa referència a una església principal i dues capelles.

Fet i fet, la església de Sant Fruitós de Perves és el que més destaca en arquitectura de Perves, sense anar més lluny, és d’origen romànic, tot i que fou reconstruïda de forma gòtica, eliminant les restes possibles del romànic. En ella hi era el famós Crist de Perves, que presenta Crist clavat a la creu. Els dos peus van ser clavats en un clau únic. Al peu dret, la posició i el pes violenten els plecs o arrugues de la pell. Actualment està al Museu Episcopal de Vic.

Si passeu per aquesta contrada no oblideu fer una aturada a Perves, ni tampoc a les zones immediates, hi ha espai per deixar al cotxe aturat en alguns revolts de la carretera. De debò que les vistes us encantaran. També podeu aturar-vos al Coll de la Creu de Perves, de 1.300 metres d’alçada on també les vistes són increïbles.

Mapa de Perves

Llibres relacionats amb Perves i la Ribagorça

Nota: La majoria de llibres tenen enviament a casa teva gratuïta, amb la garantia d’Amazon, la més gran botiga virutal de llibres

Han arribat fins aquí cercant:

• perves
• creu de perves
• foto molt antiga de la
• la poblacio de les muntanyes vist des de a dalt
• ermites romàniques a les muntanyes de catalunya
• origen del poble i emplaçament de sant adria de besos

El camí per pujar a la Vall de Núria no és dels més complicats, però tampoc és un camí de roses.

Una de les coses que més atura a la gent en la pujada, és el témer per la dificultat de la pujada. Tot i que és evident que cal tenir una mica de condició física prèvia, el camí no es troba entre els més complexos de la geografia catalana, i es pot fer sense gaires dificultats si ja em practicat en alguna excursió prèvia.

Durant tot el camí trobarem molta gent que puja i baixa, de totes les edats i condicions, per tant, també pot ser una bona opció per pujar amb nens d’una certa edat. Tot el camí està senyalitzat, tot i que la dificultat en el sentit d’orientació és quasi bé nul·la, ja que el camí està en molt bones condicions, a part de ser un GR senyalitzat amb bones fites.

El millor de la pujada per suposat són les vistes, podrem gaudir de moltes tonalitats, de caigudes d’aigua, paisatge alpí, així com de vistes de les principals muntanyes de la zona, en especial, l’arribada a Núria sol ser molt complaent, i el camí pot durar aproximadament unes 3 hores a ritme mig-baix, una mica menys si anem més ràpids.

Una de les coses més “divertides” és poder saludar a la gent que puja en el cremallera plàcidament assegudes sense cansament, però ells no gaudiran de la mateixa manera de la natura, a més de no desenvolupar uns bons bessons.

Per tant, aquesta pot ser una molt bona opció si no es pretén fer alta muntanya, però si gaudir, sense gaire por a temps, d’una agradable passeig. Per últim, recomanar vigilar l’època de l’any en que es realitza, ja que a l’hivern podem trobar molta neu, en aquest cas és extremadament desaconsellable, ja que hi ha parts del camí que són estretes, i pot haver un risc seriós d’accident. Tot i això, en cas d’extrema emergència podeu fer ús del camí del cremallera, així com dels diversos refugis per tot el camí.

Per als que els hi agradi el turisme cultural, cal recordar potser les imatges de Joan Maragall pujant en ase fins a Núria per aquells camins, que després van donar peu a una bona quantitat de bona literatura i poesia en català.

Han arribat fins aquí cercant:

• camins per nuria
• valle de nuria cataluña
• cami de queralbs a fontalba
• els camins mes plans de queralbs a vall de nuria
• vall nuria
• camí de la vall de Núra

Un camí vertical equipat amb peces de ferro, com podrien ser les grapes, els steps i la línea de vida, per facilitar l’escalada.

Aproximació:

Per la C-17 sortir a Centelles Nord i dirigir-se cap el poble. Un cop al centre del poble ja es comencen a veure senyals indicadores a la via ferrada. Es passa pel costat d’una casa de colònies que es diu Mas Banyeres i tot seguit hi ha un camí no asfaltat, però que es pot fer amb el cotxe, que porta al pàrking de la via. Deixar el cotxe i equipar-se. Seguir el camí a peu seguint els punts de color vermell, no te pèrdua.

Material necessari:

• Arnés

• Casc d’escalada

• Dissipador

Material opcional i recomanable:

• Corda dinàmica de 30m mínim.

• Gri-gri o semblant (I+D, Reverso, etc.)

• Mosquetons K

Assegurar-se:

El dissipador disposa de dues vagues on hi ha un mosquetó K als extrems. Es tracta de enganxar-los els 2 a la línea de vida, el cable d’acer que ressegueix tota la via. A l’hora de fer el canvi de tram de línea sempre s’han de treure els mosquetons d’un en un per tenir sempre la seguretat d’un. Als trams més difícils es recomanable assegurar-se d’un step o grapa.

Recorregut:

Tram 1: Comencem pujant una paret força vertical per agafar altura però un cop acabem el primer tram la resta de via es horitzontal. De tram a tram hi ha zones de sortida

Tram 2: Flanquegem la paret fins a trobar una desviació al pont de mico catalogat com molt difícil, de 68m de llarg. Si no s’està segur de passar es pot continuar per sota del pont resseguint la paret. Atenció, no passar-lo si no s’està segur, la tornada enrere es més dificultosa.

Tram 3: Arribem a una altra bifurcació, si es puja hi ha una sortida que porta al tram 4. Si es baixa la paret trobarem un tram catalogat com difícil. Hi ha una part a la pujada on no està equipada amb steps i s’ha d’escalar la roca. No es recomanable a la gent que no és experta.

Tram 4: Tram molt difícil. Aquest tram puja fins al final de la via. Per superar-lo s’ha de passar per 2 despenjats on s’ha de tenir molta força de braços per superar-los i una escala que sobresurt de la roca per pujar la vauma.

Retorn:

Es pot fer per la carretera fins al pàrking. Sempre es pot fer autoestop que acostumen a agafar-te els pocs cotxes que passen pel camí.

És una via fàcil sempre i quan no es passi pels trams on posa difícil o superior. Es pot fer amb amics i família, fins i tot amb nens de 10-12 anys, depèn de l’alçada del nen (1.60cm). Està molt ben equipada i es segura sempre i quan es compleixin les normes de seguretat.

Una activitat a l’abast de tothom i de totes les butxaques, llogar el material pot costar entre 8 i 12€.

Han arribat fins aquí cercant:

• via ferrata centelles
• baumes corcades centelles
• BAUMES CORCADES
• ferrata centelles
• via ferrada baumes corcades
• via ferrata baumes corcades

L’ascensió, però, no la vaig fer des d’aquesta vall si no des de la veïna, Ulldeter. El camí va consistir en pujar des del xalet nou d’Ulldeter fins al Coll de la Marrana i d’aquí descendir fins a la Coma del Freser. Seguint el riu, que forma unes gorgues espectaculars, amb aigües de color blau, vaig arribar al refugi de Coma de Vaca, molt ben equipat i on s’hi pot fer nit i menjar-hi. Al costat de l’edifici nou hi ha l’antic refugi anomenat refugi Manelic. A partir d’aquí comença l’ascens al Torreneules seguint la vall de Coma de Vaca. L’últim tram, el que porta al coll des d’on es fa l’atac final, és especialment dur. A l’arribar, un gran eixam de mosques voladores ens va envair cosa que no ens va permetre estar-nos-hi massa temps a dalt. El just per fer quatre fotos, admirar el paisatge i veure com volaven uns voltors en cercle per sobre nostre. A sota del cim es pot observar el cami anomenat dels Enginyers que porta des del refugi de Coma de Vaca fins a Núria.

La tornada a Ulldeter es va fer molt feixuga ja que portava molts quilómetres a les meves cames. Vaig escollir un cami que no descendeix massa i que es manté sempre a una certa alçada. Es tracta de rodejar tota la vall de Coma de Vaca fins arribar al Coll de la Marrana i d’aqui fins al xalet d’Ulldeter.

Tot i que és una sortida molt dura, amb molt desnivell positiu acumulat, vora els 1700 metres, si esteu en forma i us agrada la muntanya, no us la debeu perdre. A més, la quantitat de marmotes, isards i muflons que es troben pel camí, fan que la ruta sigui més divertida. I sempre us podeu remullar els peus en un dels rierols d’agua gelada que neixen per aquestes valls. Per cert, no us oblideu de portar crema solar.

Han arribat fins aquí cercant:

• TORRENEULES
• CIMS CAMPRODON
• canigó
• el torreneules
• imatges espectaculars dels pirineus
• torreneulas pirineu oriental

Òmnium Cultural organitza, com cada any amb motiu de la Diada Nacional, activitats festives, reivindicatives i populars arreu de Catalunya i, entre aquestes, la festa més multitudinària organitzada per la societat civil catalana, la Festa per la Llibertat, amb els concerts d’Arc de Triomf com a teló de fons.

Els visitants trobaran activitats al llarg de tot el dia: des dels tallers infantils del matí (10.30 h) fins al concerts de la tarda (19.00 h), passant pel dinar popular i la música d’Oriol Canals (14.00 h). Cada any són milers les persones es concentren en aquest espai festiu i reivindicatiu. L’any 2010 van ser més de 50.000 les persones que van passar-hi al llarg de tot el dia.

Un bon cartell en els concerts de la Diada de la Festa de la Llibertat

Al vespre, el concert de la Festa per la Llibertat és la cita obligada de milers de persones, sobretot joves, que posen punt final a la jornada amb el concert de la Diada. Aquest 2011 el cartell l’encapçala la música d’Obrint Pas, La Troba Kung-Fú, i Quart Primera. El concert de l’11 de setembre s’iniciarà a les 19.00 h i clourà la jornada passada la mitjanit.

Al mateix espai on es porta a terme la Festa per la Llibertat, els visitants podran passejar al llarg del matí per la Mostra d’Entitats del Països Catalans organitzada per Gent de la Terra. Les persones que vulguin fer-ho també podran concentrar-se davant del monument a Rafael Casanova per fer l’ofrena floral. Òmnium Cultural farà lliurament d’aquesta tradicional ofrena juntament amb la resta d’integrants de la Federació Llull (Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear).

Els actes de la Festa per la Llibertat són oberts a tothom, i per suposat el concert de la Diada.

On són els concerts de la Diada 2001?

Han arribat fins aquí cercant:

• concerts diada 2011
• 11 de setembre 2011
• concert 11 setembre 2011
• conçerts 11 de setembre
• festes de la mercè 2011 CONCERTS
• diada 11 setembre 2011

La vic Bang Jazz Vaca és una entitat cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1991, dedicada a difondre la música de Jazz en particular i tota la música creativa en general. Tanmateix, també organitza i patrocina qualsevol activitat artística o cultural que es consideri interessant. L’entitat va ser fundada el setembre del 91 i des del 1993 disposa d’un local social, que és la Cava de Jazz, situat a la muralla històrica de Vic, a davant del convent de Santa Teresa. Aquest local té un encant molt especial per la seva antiga construcció en pedra i molt bona acústica. És aquí on es celebren la majoria de concerts i activitats que organitza l’entitat. Al cap de l’any, s’hi poden escoltar més de 70 concerts de música en viu (com el Foramuralla), que es celebren de forma habitual els dijous, divendres i dissabtes.

Un cartell de luxe per al Foramuralla 2011

Aquest és el context en el que s’emmarca el Foramuralla de Vic 2011, concretament, aquest any es celebrarà el divendres 2 de setembre, al Recinte del Mas de Bigues (Zona Esportiva), i la participació de grups és molt destacada, parlem de Espaldamaceta (Miedo al silencia, segunda parte), Manel (10 milles per veure una bona armadura), Raydibaum (Per fi potser demà), Mazoni (Fins que la mort ens separi) y Heroïna DJ’s.

Així, podràs veure en concers setembre t a Manel, Mazoni, Espaldamaceta i Raybaum.

El preu de les entrades del Foramuralla és de 16€ anticipada, i 20€ a guixeta.

Podeu comprar les entrades del Foramuralla aquí

Han arribat fins aquí cercant:

• concert manel vic
• FORAMURALLA 2011
• foramuralla
• concert vic

Quan surts de catalunya/barcelones/barcelona-ciutat/”title=”Barcelona” >Barcelona pel nord, ja sigui en tren o en cotxe, just passat Montcada, a l’altra banda del riu Besòs, sobresurt a la dreta una edificació amb un campanar molt vistós. De nit està il·luminat cosa que fa que encara sigui més visible. Sempre havia tingut curiositat per fer-hi una visita i l’altre dia m’hi vaig acostar tot fent un passeig. He de dir que no em va defraudar gens ni mica l’esforç d’arribar-hi ja que es tracta realment d’un lloc sublim. Situada a sobre d’un petit turó de 191m de la que aquí anomenen la Serra de Sant Mateu, s’alça la construcció, i es tenen unes molt bones vistes de la Serra de Collserola, La Mola, i Montserrat. També del Montseny encara que és una mica més difícil.

Sant Pere de Reixac té al voltant de mil anys d’història però l’edifici ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. Tot i això, no ha perdut ni una mica del seu encant. S’hi pot arribar en cotxe però pel voltant es poden fer diversos recorreguts a peu o en bicicleta. Al costat de l’església, que no vaig poder visitar perquè estava tancada, hi ha el cementiri parroquial de Reixac. Suposo que aquesta població es va annexionar amb Montcada, d’aquí el nom compost. Reixac deurien ser un conjunt de masos més o menys esparsos dels que en queden encara notables mostres, alguns convertits en restaurants altres mig derruïts o en mal estat, per desgràcia. Malgrat tot, mereixen una visita per fer-se una idea de com devia ser al vida a pagès en aquest sector avui tan densament poblat i industrialitzat i amb tantes vies de comunicació.

Si voleu fer un passeig pels voltants de Sant Pere de Reixac, us he de dir que podeu trobar el poblat ibèric de Les Maleses i també dues fonts de les que encara raja un petit doll d’aigua: les fonts dels Caçadors i de l’Avellaner. Tot plegat, una raconada d’extraordinària bellesa ben a tocar de la civilització que mereix una visita. Animeu-vos!

Han arribat fins aquí cercant:

• sant pere de reixac
• senderisme costabona setcases girona
• ESGLÉSIA DE SANT PERE DE REIXAC
• sant pere reixac-font dels avellaners
• sant pere de reixac les maleses
• sant pere d reixac

Tot i que aquest bloc parla de llocs i poblacions de Catalunya, avui us parlaré d’una zona de la Catalunya Nord, en concret de Prats de Molló, al Vallespir, just passant el fronterer Coll d’Ares. Com molts sabeu, els territoris del nord del Pirineu pertanyien a la corona catalana fins que es va signar el Tractat dels Pirineus entre les corones espanyola i francesa. Llavors, va passar a ser territori francès.

Que és terra de frontera es veu en el fort que domina Prats de Molló des de les alçades anomenat Fort Lagarde. Aquest està construït aprofitant una torre de vigia rodona d’època medieval. Hi ha una altra torre que es pot veure des de Prats que es la Torre del Mir, també circular. La fortificació va ser dissenyada per un arquitecte anomenat Vauban que va dissenyar moltes de les places fortes de la nova frontera. És a dir, la banda nord dels Pirineus està esquitxada de fortificacions dissenyades per aquest senyor.

La població té un marcat caràcter francès. No sembla que estigui tant a prop de la frontera ni que haguem tingut un passat comú. Es conserva bona part de la muralla construïda en època moderna i les seves portes. Al capdamunt de Prats de Molló emergeix l’església de les Santes Justa i Rufina que, curiosament, són originàries i patrones de Sevilla. Es veu que van aparèixer per aquestes contrades i van fer sorgir aigua de la terra i diversos miracles més.

A Prats de Molló poca gent parla català

No us enganyeu, per molt que siguem a la Catalunya Nord poca gent parla català, en el cas de Prats de Molló exactament igual. El nostre idioma queda restringit a l’àmbit familiar i a les persones grans. Si entreu en un botiga i demaneu en català, difícilment us entendran i haureu de passar al francès que, en el meu cas, és força rudimentari.

A pocs quilòmetres al nord-oest hi ha l’estació termal de La Presta on us podeu banyar al balneari. Abans d’arribar-hi, hi ha una desviació que porta a la petita estació d’esquí dels Forquets situada a les faldes del Massís del Canigó.

Prats de Molló és una vila que té un encant molt especial, que convida a passejar-hi i descobrir petits raconets, fer moltes fotos… I sempre tindreu el regust d’haver anat a França en aquesta època en què els viatges no es poden fer tant sovint. Per suposat, trobareu hotels on passar la nit, i també podreu fer esports d’aventura.

Per tant, Prats de Molló és una gran opció per una sortida rápida de cap de setmana, aprofiteu!

Han arribat fins aquí cercant:

• solsonès
• llocs on se parla catala
• prats de molló
• castell de prats de mollo
• prats de mollo castell
• murallas prats de mollo