Skip to content

Església parroquial de Santa Maria a Badalona

3 setembre 2010
Església de Santa Maria

Església de Santa Maria El carrer del Temple és, possiblement, el carrer amb la nomenclatura més adequada de tota Badalona. Tot i que, generalment, diem que un carrer perpendicular al mar finalitza en aquest, el carrer que ens ocupa és l’excepció ja que, aprofitant el desnivell que es genera a la ciutat tan bon punt acaba la platja, direcció a muntanya, podem veure, des de qualsevol punt del carrer, l’enorme Església Parroquial de Santa Maria.

No sempre ha tingut l’aspecte actual. L’any 1012 es construí una primera església, d’estil romànic, sobre un temple romà (aquesta barri, Dalt de la Vila, és on es situava la ciutat romana de Baetulo). Cent anys més tard, fou ampliada. Durant el 1760 i el 1762, es va construir l’edifici actual, però la façana, obra de Francesc Rogent, d’estil neoclàssic, és de l’any 1895. Tal i com li va passar a l‘església de Sant Josep, durant la Guerra Civil fou malmesa, la restauració, datada entre 1940 i 1959 fou obra de Joan Padrós.

Interiorment, a part de constatar que està formada per una única nau i un absis semicircular, podrem veure, com en tantes altres esglésies, la maqueta d’un vaixell qua va tenir una bona travessia, tal i com el seu capità va resar i demanar en aquesta església. Exteriorment, observarem la seva gran rosassa, amb l’estrella de David, la portada, Angeletsd’arc escarser i flanquejada per dobles pilastres estriades que sostenen un entaulament semicircular, i l’alt campanar. Si ens fixem bé, veurem que són uns àngels els que realment toquen les campanes.

Com a curiositat, cal dir que: en primer lloc, tot i que al principi he expressat l’opinió de que el nom del carrer és l’idoni, el cert és que a Badalona existeix el carrer de Santa Maria, però, com he anotat, per història, Temple és més encertat. I en segon lloc, no crec que sigui una casualitat, però un dels edificis del col·legi dels Maristes Champagnat es troben, també en aquest carrer.