Skip to content

Església de Sant Josep i plaça del Rector Rifé

20 agost 2010

El barri del Centre de Badalona comença, des del sud (és a dir, des de la banda de Barcelona) amb una confluència de carrers i places de caire religiós: el barri Progrés finalitza amb l’avinguda Sant Ignasi de Loiola (fundador de la Companyia de Jesús) i dóna pas a l’església de Sant Josep i, estretament lligat, la plaça del Rector Rifé.

El 17 d’octubre de 1920 es col·locà la primera pedra de l’església de Sant Josep. Aquesta, d’estil historicista i dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó Barriga, fou inaugurada com a temple parroquial cinc anys després, i el seu rector fou el doctor Pere Rifé. Durant la Guerra Civil espanyola, el temple fou malmès, i no fou fins l’any1962 quan s’inaugurà la restauració. Les grans proporcions del temple (les seves grans mides es veuen amplificades al trobar-se al ben mig de la ciutat; i l’interior és laberíntic, amb petites aules per catequesi, un escenari i dues capelles , a més de la principal, tot i que a una d’elles es pot entrar per l’exterior), el maó vist de les façanes, el campanar rectangular acabat amb un campanaret i les escales que donen pas a la façana principal constitueixen una obra de referència, un meeting point, per molts badalonins.

I el lloc de trobada es troba just al davant, a la plaça dedicada al primer rector: el doctor Rifé. La importància del temple no només ha permès l’aparició d’un club de bàsquet, el C.B. Sant Josep Badalona (jugà a la lliga professional); també ha fet que aquesta plaça es conegui més popularment com la plaça de Sant Josep, però si hem de ser exactes, la veritable direcció de l’església no és ni la plaça ni el carrer de la façana principal: la direcció veritable per a tràmits és el carrer Ventós Mir, just al darrere. Avui dia, la “plaça de Sant Josep”, encara que trobem el gran bar-cafeteria del club de bàsquet, és l’equivalent a la plaça dels Àngels de Barcelona: per la tarda s’omple de monopatins i patins en línia.