Ermita de Santa Anna: parròquia de les ermites de Montserrat

Publicat el 16 agost, 2010 per tusell

De la multitud de camins que existeixen per tota la muntanya de Montserrat, n’hi ha un anomenat el camí de Tebaida. Aquest camí, que surt del Monestir de Montserrat, estava pensat en origen per a que els fidels poguessin visitar en peregrinació cinc ermites. Avui el camí de Tebaida uneix, en menys de dues hores d’anada i tornada, les ermites de Santa Anna, Sant Benet i la Trinitat. Per completar el camí original caldria arribar a les ermites de la Santa Creu (o Santa Helena) i de Sant Dimes.

Les restes de l’ermita de Santa Anna que veiem avui estan al costat del camí que puja des del Monestir de Montserrat fins al cim de Sant Jeroni, al l’indret conegut com a plaça de Santa Anna. De fet, des del Monestir hi ha aproximadament uns 30 minuts.

L’ermita de Santa Anna, que és la més propera a l’Abadia de Montserrat, originalment no estava situada on trobem les restes actuals, com passa l’ermita de Sant Jeroni. El primer edifici que rebia el nom de Santa Anna estava ubicat a una distància aproximada d’uns 200 metres. L’ermita de Santa Anna va ser bastida per l’Abat Cisneros l’any 1498 i destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès en el context de la Guerra del Francès.

La principal característica històrica d’aquesta ermita és que es trobava ubicada al punt més central de totes les ermites de Montserrat. Aquest fet va fer que a l’ermita de Santa Anna exercís de parròquia per a tos els ermitans dels voltants. Els diumenges i els dies de festivitats religioses es reunien tots els ermitans per celebrar missa. En aquesta ermita era on residia el monjo superior. Així, l’ermita de Santa Anna tenia varies dependències com per exemple, rebedor, oratori, cuina o menjador. A més, la capella de l’ermita era gran en comparació amb les altres ermites i tenia una cúpula.