Skip to content

El Taga, un dels balcons dels Pirineus

6 gener 2011

En el repte dels 100 cims, trobem una de les muntanyes que més m’agraden: el Taga. En ple Ripollès, molt a prop de Sant Joan de les Abadesses, trobem aquest cim de 2.038 metres d’alçada, que per la seva posició geografia, és un grandisim i increïble balcó de tota l’olla de Núria i els Pirineus més orientals de Catalunya.

Poca broma, tot i que el camí és molt simple, i els paisatges molt agraïts, són 2.000 metres, el que fa que podem trobar algunes congestes de neu a l’hivern considerables. Tot i això, el que més cal destacar és la increïble vista de muntanyes en el seu cim. El camí cap el Taga el comencem a Sant Martí d’Ogassa, una petit església, a la que es pot accedir a través d’una pista forestal mig asfaltada en molt bon estat des d’Ogassa (el desviament el tenim a la carretera principal tot just a punt de sortir de Sant Joan de les Abadesses.

Allà podem deixar el cotxe i cap amunt. Primer una zona boscosa, però quan guanyes altitud, de cop ja és una arbrada més reduïda i a més, el paisatge de Pirineu ja és més palpable, aquelles crestes i muntanyes sense arbres i a l’estiu completament verdes.

El camí és simple i està molt ben fitat, ja que és un d’aquells cims, juntament amb Matagalls i Sant Jeroni, diguem que “al uso”, així que cap problema.

El nostre recorregut ens porta a la Portella d’Ogassa, on de cop, l’olla de Núria se’ns presenta davant, i podem observar des de Puigmal a Bastiments, passants pel Costabona, Balandrau i més a la dreta el Comanegra.

També tindrem unes vistes privilegiades del Canigó. Sona bé oi? Llavors el camí pel prat és molt intuïtiu, a la dreta tenim el Puig Estela, el qual a mi personalment em va enamorar, i pot ser un segon cim entretingut per fer durant el dia de baixada, a l’esquerra tenim el Taga ja a tocar, tot i que encara queden uns 20 minuts, la enorme creu que hi ha al cim de la muntanya és pot veure ja.

Una vegada amunt, a gaudir del paisatge, per suposat, no faltarà Montserrat amb Sant Jeroni, ni tampoc Matagalls, les Agudes, el Tagamanent i els nostres cims habituals!