Skip to content

El santuari de Cabrera

22 setembre 2010

Un dels cims del repte dels 100 cims amb el que més he arribat a gaudir és justament amb Cabrera. Potser no té un nivell de dificultat tècnica massa complicada, de fet no la té, o fins i tot el camí no sigui el més llarg del món, però té un màgia en la seva ascensió i en els seus paisatges que la fan especial.

Situat prop al Collsacabra (prop de Santa Maria de Corcó, a Osona), és un camí completament senyalitzat. Ens hem d’apropar a Sant Julià de Cabrera, d’on destaca el seu campanar, i d’allà, com veurem, els camins estan assenyalats. Pujarem fins i tot per pistes, fins arribar a l’escalinata.

Es tracta d’una escala bastant considerable, on poc a poc anem tenint unes vistes de la plana de Vic considerables, només superades quan al poc temps estem ja en el cim. Aquí, tenim el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, imponent, i més enllà, una senyera considerable. A més, en un edifici exteriors, tenim un bon restaurant. Fet que fa que tota la via sigui especialment transitada.

Les vistes sobre el Puigsacalm són generoses, al igual que és pot distingir tot el Montseny, amb Matagalls davant, el Tagamanent, etc. Destacar la visió de Montserrat i per la part dels pirineus destacar el Bastiments i el Puigmal de fons.

A la abundant gespa, es pot fer una bona migdiada de descans, i si agafeu un bon dia, veure un mar de núvols davant, amb una imatge bucòlica de tota la boira de la Plana de Vic per sota vostra.

Us la recomano molt molt però molt!