El Puigllançada, entre l’Alt Berguedà i la Cerdanya és un dels cims més agraïts i amb millors vistes

puigllançadaPotser és una de les muntanyes del repte dels 100 cims menys conegudes tot i estar en un parc natural i als Pirineus, però a la vegada sorprèn més i millor. Estem davant d’un petit gran cim, molt simple de pujar, però que a la vegada és consolida com un repte important de la zona de la CerdanyaBerguedà, amb els seus prop de 2.400 metres d’alçada, és una pujada considerable, però la ruta que us proposarem neix del del Coll de la Creueta, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de la Molina.

Comencem doncs en el Coll de la Creueta, tot i que abans ja haurem gaudit d’uns primers paisatges considerablement bonics arribant amb el cotxe per la BV-4031 fins a Castellar de n’Hug, ja sabeu, el considerat poble més bonic de tota Catalunya. El collet està indicat i n’hi ha espai de sobres per deixar el cotxe.

El camí són pistes forestals, hi ha ramats a l’estiu i neu a l’hivern, anem fent el camí sense major dificultats. Primer deixarem a la nostra dreta, encara per un camí amb arbres sumptuosos, el Com del Pla de Baguet, fins arribar al Coll de la Bassa, que us imagineu perquè és diu així. Continuem cap al Puigllançada ara deixant a la nostra esquerra el famós Tossal de Rus. Aquí el franquisme va fer de les seves, i va reforestar unes zones on evidentment no es podien plantar masses arbres, així, veiem que tot el camí està completament ondulat, com amb fileres molt ben fetes i línies, exactament, es tracta de les franges per plantar arbres. Us imagineu que va passar al primer hivern? Doncs que van morir tots!

Tota la zona del Puigllançada va ser repoblada d’arbres durant el franquisme, per poder després deforestar

Podem escapar-nos i pujar per un camí més que visible al Tossal de Rus, sinó, ja hauríem de veure per davant nostra el Puigllançada amb el seu element d’art nouveau allà amunt de de la muntanya. Ara només ens queda començar a pujar per la zona que més rabia ens doni l’anomenada Costa Geperuda, que el nom li fa molta justícia. Aquí arriba la part que potser és més dura, ja que la pendent és considerable i les esbufegades es faran constant. Quan menys ens ho esperem, haurem fet cim!

El Puigllançada a més també té una petita sorpresa en el seu cim: un horrible monument al mal gust en forma de repetidor, una estructura molt rovellada, sense manteniment, que abans donava cobertura a la zona de Puigcerdà, i que actualment roman completament abandonada. Potser és la part més lletja de tota la jornada.

COMPARTIR
Entrada anteriorCavallera a Camprodon
Entrada posteriorEstació fantasma de Gaudí
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*