El Puigsoler és un petit cim de la comarca del Bages, molt aprop de Sant Vicenç de Castellet, té una alçada de 524 metres, i està molt aprop de Manresa, a uns 8 kilòmetres de distància. A més, també es pot passar prop de Sant Pere de Vallhonesta una petita joia de la zona.

Iniciem la excursió al propi pobre, allà tenim indicacions per alguns camins que ens portaran al cim, que està molt ben fitat i conservat, gràcies, suposem, als amics del centre excursionista de Sant Vicenç de Castellet. Així, primer passarem per uns camps de conreu i per sota de l’autopista C-56 (la de Montserrat), així continuarem per davant d’algunes cases que s’han anat construït per la zona. Anirem trobant-nos algunes cruïlles, cap problema, hi ha indicadors que ens portaran cap al cim fàcilment.

Si ens trobem amb un mas anomenat Can Noguera és que hem agafat el bon camí, a més de dues cases més per les que el camí passa (vigileu amb els gossos, a nosaltres ens van donar un bon ensurt). No explico més coses del camí cap al Puigsoler perquè és realment molt intuïtiu.

En un moment donat, ens trobarem amb una pujada a la nostra dreta, aquí comença la pujadeta final. Sembla poca cosa, però aquests 500 metres els començareu a notar justament aquí. Cap problema. A la poca estona, a part de les vistes de Sant Jeroni a Montserrat, també començarem a veure el cim el Puigsoler petit. És el cimet que des de la C-58 a Manresa sembla més alt, però no ho és. A cap de pocs minuts haurem arribat al cim.

Us he d’aclarir que tot i que sigui una excursió força curta, és molt interessant la perspectiva de Sant Llorenç que hi ha. Les vistes cap a Montserrat ja les he comentades, cap a l’altra banda ens trobem la Mola, una micona el Montcau i també si filem prim el Turó de les Tres Creus i una micona el Castellsapera. Així que deunido!

Teniu un llibre i una senyera, per deixar una salutació cordial!

COMPARTIR
Entrada anteriorEl Bosc Gran de Can Catà
Entrada posteriorSanta Eulàlia, patrona de Barcelona
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*