Aquest passeig és un dels llocs més impressionants de Camprodon ja sigui pels seus grandiosos arbres com per les mansions que es troben al voltant. Va ser urbanitzat als anys vint el segle passat seguint exactament les mateixes mides i característiques que el passeig de Gràcia de Barcelona. En la meva opinió, no crec que faci la mateixa llargada encara que sí que és probable que tingui la mateixa amplada.
Tot el passeig va ser reformat recentment ja que abans els carrers eren de terra i les voreres estaven en molt mal estat així com també els parterres i la rambla central. Abans era una mica molest passejar-hi perquè quan els cotxes hi passaven aixecaven molta pols i quan plovia, la via es feia una mica intransitable. Ara, però, arran de la reforma, és un lloc molt més agradable tot i que hi continuen passant automòbils.
Com ja he dit, una de les coses que més destaca del lloc son les torres d’estiuejants que trobem a les dues bandes del passeig. Les primeres daten de principis del segle dinou. En concret, la primera torre que s’hi va edificar va ser la torre Maristany, la primera que trobem a mà dreta. Com podeu imaginar és la que dóna el nom a la resta del passeig. La resta, majoritàriament són antigues encara que en trobem algunes de recent construcció o rehabilitades fa poc. Entre els arquitectes hi trobem a Raimon Durán y Reynals, fundador del GATCPAC, Josep Antoni Coderch, Enric Sagnier i Francesc Mitjans, arquitecte del Camp Nou. Una casa molt curiosa és la que es troba gairebé al final del passeig, molt amagada. El fet és que és un monestir del Burgo de Osma, Sòria, que va ser traslladat pedra per pedra per convertir-se en una residència particular. Encara conserva el claustre i tot.
Com a dada curiosa es pot esmentar que una de les cases, en concret la segona per l’esquerra, va ser punt de trobada del Govern de la Segona República ja que el president Negrín hi tenia la residència familiar.
De sempre, el passeig Maristany ha sigut un punt d’esbarjo de la gent que visita el poble i dels propis vilatans. Hi ha gent que hi camina com a part del passeig que fan cap a Llanars, altres van en bicicleta, els nens juguen a pilota… Igual que passa amb el passeig de la Font Nova, destaco el gran acolorit que agafen les fulles dels arbres a la tardor i també la llum que hi ha una tarda d’estiu. Tot plegat, un lloc molt agradable per passar-hi una estona.