Altes palmeres, desenes de terrasses plenes, ja sigui per prendre el primer cafè, per fer-hi el vermut o per què s’ha quedat amb les amistats; l’escultura de Roca i Pi, l’escultura de dos nens saltant un sobre l’altre (que abans era part d’una font i ara resten dalt d’un pedestal), l’Escola del Mar, ball de sardanes els diumenges en la part del recorregut on s’eixampla, els bancs que et permeten descansar després d’una jornada de compres al Carrer del Mar, o simplement et serveixen per contemplar la magnífica vista de l’horitzó o (si t’has assegut en un banc d’esquenes a la mar) la processó de gent que hi passeja : tot això, sumat a l’encant de sentir el rumor de les onades, constitueixen el passeig de la Rambla de Badalona.
L’any 1878, segons un projecte de Francisco de Paula Villar Lozano, fou urbanitzat, al Centre de Badalona el que, sense cap mena de dubte, és l’indret més recorregut pels badalonins. El fet que sigui l’escenari principal de les Festes de Maig (en les quals s’honra al patró de la ciutat, Sant Anastasi) ja que s’hi celebren, a més de balls i concerts, el ball de l’Àliga i la Cremada del Dimoni (aquest últim, l’acte central de les festes, té la consideració de Bé Cultural d’Interés Turístic per la Generalitat de Catalunya des de 1991) convida a ser passejat i estimat, encara que alguns dels 
seus establiments més coneguts, com foren l’orxateria Fillol, el saló recreatiu Bahía o les discoteques, entre elles Titus, hagin desaparegut, ja sigui transformant-se en franquícies fastfoodianes o, simplement, com a reforma urbanística. L’única pega és que els badalonins, encara que estem situats al litoral, no tenim la platja a tocar perquè hem de travessar la via del tren (tot són passos subterranis, això sí és un punt a favor).
Com apunt final, la singularitat del nom, ja que pot desconcertar al visitant novell la utilització d’aquest mot: “Rambla” té vàries té varis significats i, tot i que el més conegut sigui el d’un “curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial” (seria el cas de les Rambles a Barcelona, perpendiculars al mar), un altre és “carrer destinat a passeig” i, és per aquest motiu que, tot i ser paral·lel a l’horitzó, a Badalona també hi podem tenir Rambla.