Skip to content

El misteri del Tagamanent

21 juliol 2010

Un dels cims del Montseny que més m’han cridat l’atenció sempre ha estat el Tagamanent. Aquell mugronet que sobresurt constantment en el Montseny, i que es pot observar des de quasi tot el Vallès Oriental, Vallès Occidental i la plana de Vic. Especialment quan hom va camí de Vic i per la carretera C-17 va observant com aquell petit cim es va fent més gran i més gran, fins el punt que desapareix.

Així, el cim del Tagamanent és dels punts que controlen tota l’entrada del camí de Barcelona-Vic, i que depenen els horaris i el sol, sembla que encara tingui un gran castell en el seu cim. Aquest fet té part de raó, donat que allò que es veu són en veritat les restes de l’antic castell de Tagamanent. De fet, tot i que el cim és força simple de realitzar, els misteris i aventures que el cap pot produir amb aquest cim són impagables.

Hi ha dues maneres de fer el cim, des d’Aiguafreda: el primer és pel GR que parteix justament d’Aiguafreda i que puja per durant una hora i mitja entre agradables i refrescants boscos. Un camí a més que està plenament assenyalat i no te gran dificultat. Aquest camí ens porta a una mena de pla, amb aparcament, que és la segona opció, aparcar amb el cotxe al Collet Sant Martí, la base del cim, gentilesa de les millores que ha fet l’Ajuntament l’any 2010.

A partir d’aquest punt és només un moment fer camí fins el castell.

El cim de Tagamanent

camí cap el tagamanent

Arribats al cim trobarem que més aviat, enlloc d’un petit castell ens trobem amb una antiga zona construïda. La imaginació comença a fer fum, pensant en aquells semi carrers plens de gent. De fet, les runes, testimonien moltes construccions i una amplia base, tot i que la majoria són només runes. Cal destacar la restauració de l’església, que en dues ocasions van intentar convertir-la en monestir. Sense èxit.

També cal pensar que fins i tot els Montcada i els comtes de Barcelona tenien una casa en Tagamanent per poder fer nit si s’esqueia. La imaginació doncs, pot inventar-se tot de històries molt dignes en aquell turonet, on una visió privilegiada de tota l’entrada cap a Vic, fa recordar el poder i l’atractiu d’aquella posició com a sentinella de la Catalunya interior, així com els camins que anaven cap a França pels camins rals.

De fet, el castell era tan important que els antics comtes de Barcelona sempre van voler tenir la seva titularitat. Jaume I el va vendre per uns deutes, i després el va tornar a recuperar, des d’aleshores sempre ha estat part integral del comtat de Barcelona. Quan diem “sempre” vol dir fins la seva total desaparició.

De fet, el castell va tenir protagonisme per darrera vegada en dos grans fets històrics de Catalunya. Primer en la guerra de successió, on es va posar del costat de Felip V. La segona, i que representa la seva darrera entrada en “escena”, va ser durant la guerra del francès, on es va lliurar una petita batalla al 1812 on el guerriller Josep Manso va obtenir una victòria sobre les tropes comandades pel també guerriller Josep Lamarque.

Però tornant a l’actualitat, una vegada a dalt de tot tindrem unes vistes privilegiades de Matagalls, les Agudes, Sant Jeroni, el Pic del Vent i Sant Sadurní de Gallifa, i per l’altre cantó, en dia clar, els Pirineus!

Com podeu veure, es tracta d’un petit tresor a molt poca distància, amb una història trepidant que encantara als més petits,  i que a més amb les facilitats de l’aparcament, també es pot fer en família sense gaire més problema.