Com ja vam veure, el Gran Metro va ser la primera línia de metro que es va posar en funcionament a la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, però, es va desenvolupar la construcció d’una altra línia: El Metro Transversal. La línia es va concebre amb la idea d’unir les estacions terminals de ferrocarril de la ciutat, des de La Bordeta (ferrocarril a Tarragona) fins a l’estació de Poble Nou (línia de Mataró), passant per Plaça Espanya (actual línia del Baix Llobregat), Pelai (actual línia del Vallès) i l’Estació del Nord (ferrocarril a Lleida i Saragossa). Precisament per això, la línia es va construir amb un ample mètric de 1674mm (el que denominem ibèric antic). Aquest és el motiu pel qual l’actual línia 1 és una de les línies de metro amb els vagons més amples del món.
El projecte ja va ser presentat el 1912 a Madrid, però va quedar paralitzat a causa de la Primera Guerra Mundial el 1914. Posteriorment, el 1920 es va constituir la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA i el 1921 es va permetre l’execució del projecte, anomenat Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales. El 8 de juny de 1922 el rei Alfons XIII va començar simbòlicament les obres que, de forma efectiva, van començar el 5 de febrer de 1923.
La inauguració del primer tram va tenir lloc el 10 de juny de 1926 (el mateix dia que va morir Antoni Gaudí, atropellat per un tramvia tres dies abans). El tram, de 4.063 metres, tenia nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. L’estació d’Espanya, aleshores, va ser l’estació amb la bòveda més gran del món (27 metres) i tenia una andana al mig, com podem veure a la foto, que ara ja no existeix.
Posteriorment, el 1932 es va inaugurar el perllongament de la línia en ambdós sentits: per una banda, l’estació de
Bordeta Cocheras (actualment Santa Eulàlia, encara que les cotxeres encara existeixen); de l’altra banda, des de Catalunya es va perllongar fins Triunfo Norte (actual Arc de Triomf), passant per Urquinaona. El mateix any es va remodelar l’estació de Catalunya, enllaçant la línia de ferrocarril cap a França amb el Metro Transversal (tal i com veiem avui dia, els trens de rodalies es troben al centre de l’estació i, a les dues bandes, trobem el metro). Un any després, el 1933, es va perllongar la línia fins Marina. Aquesta última estació tenia una escala mecànica per accedir a l’andana que havia estat instalada a l’Exposició Universal de 1929.
