Skip to content

El Metro de Barcelona durant la Guerra Civil i el primer franquisme (III)

27 novembre 2010

L’esclat de la Guerra Civil va interrompre el procés d’expansió del Metro de Barcelona.  Durant el temps bèl·lic, els túnels i estacions van servir com a dipòsit de material bèl·lic i com a refugi antiaeri davant els continus bombardejos. Un cop acabada la Guerra, el 1941 la “Ley de Bases de Ordenación Ferroviaria” va derogar totes les concessions amb ample de via espanyol, fet que va afectar al Metro Transversal, la concessió del qual va passar de mans privades a l’Estat. 2 anys desprès, però, la companyia es feia càrrec novament de la gestió de l’explotació.

Estació Ferran. Font: CPTC

A partir d’aquest any es van fer diverses millores a les estacions, del tipus il·luminació o instal·lació d’escales mecàniques a les estacions d’Aragó i Diagonal. El 1946 es va tornar a viure una nova inauguració, després de més de 10 anys sense cap, amb la posada en marxa de l’estació de Ferran, un perllongament de 122 metres del Gran Metro, des de la parada de Liceu.

El 1951 es reprèn el creixement del Metro, amb la posada en marxa del tram Marina – Clot, amb parada a Glòries, del Metro Transversal. Aquest va ser el primer de successius perllongaments, doncs el 1953 es va ampliar la línia fins l’ aleshores anomenada Navas de Tolosa,  el gener del 1954, es va afegir l’estació de Sagrera i, quatre mesos més tard, Fabra i Puig.

Un moment important per a la xarxa de metro de Barcelona va arribar el 1956 quan, el 25 de juny, es va posar en marxa un enllaç directe a l’estació de Catalunya entre les dues línies privades de Metro. L’èxit de l’enllaç va ser tal, que es va haver d’ampliar pocs anys després.

Inauguració Línia II. Font: CPTC

Els anys 50, encara que a finals, ens van deixar la inauguració de la tercera línia de Metro a la ciutat. El 1959 el conegut alcalde Porcioles inaugurava la línia del Tranversal Alto entre Sagrera i Vilapicina, passant per Congrés, Maragall i Virrei Amat. Els trens de la línia funcionaven  amb un sistema de conducció automàtica, fet que va representar l’aplicació pionera d’un sistema automàtic de conducció de trens en un ferrocarril metropolità. S’ha de dir, però, que el sistema, no era com les actuals línies sense conductor, doncs aquest era necessari per supervisar el sistema i obrir i tancar portes.

Estació Vilapicina. Font: CTPC

Paral·lelament a l’evolució del Metro, trobem l’impuls polític per part de les administracions d’una xarxa que, als anys 50, movien més de 140 milions de passatgers. Així, el 1953, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per municipalitzar les dues línies existents. El procés va concloure el 1961, quan la companyia “Gran Metropolitano de Barcelona, SA” va passar a formar part de “Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, SA”, propietat de l’Ajuntament. De fet, FMB encara existeix actualment, doncs TMB està formada per dues empreses: FMB (Metro) i Transports de Barcelona, SA (autobusos). Aquesta unificació i municipalització va suposar el canvi de nomenclatura de les línies el 1961, que van passar a denominar-se amb números romans (únic cas en tot el món). Així, el Metro Transversal va esdevenir la Línia I (actual Línia 1), el recentment inaugurat Transversal Alt es va anomenar Línia II (actual Línia 5) i el Gran Metro va prendre el nom de Línia III (actual Línia 3).