Desprès dels canvis administratius del 1982, els anys següents van suposar petites ampliacions de les línies existents al Metro de Barcelona.
L’any 1983 la Línia 1 va travessar el riu Besòs per arribar a Santa Coloma, amb parades a Trinitat Vella i Baró de Viver. Aquest mateix any, com ja vam dir, la Línia 1 va arribar a Torrassa en l’extrem sud.
Travessar el Besòs, però, no va ser exclusiu de la línia vermella. El 1985 la Línia 4 ho va fer, arribant als municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona amb les noves estacions de Verneda, Joan XIII, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura. Aquest tram seria de la Línia 4 fins el 2002. El mateix any, l’estació Mina va canviar el seu nom per Besòs Mar.
La Línia 3 també va créixer el 1985 amb el seu primer perllongament a partir de Lesseps des de la seva inauguració, el 1924. El tram, de 3’4km, comptava amb les estacions de Vallcarca, Penitents, Vall d’Hebron i Montbau.
El 1987 la Línia 1 va tornar a veure’s ampliada amb 4 noves estacions, totes al municipi de l’Hospitalet de Llobregat: Florida, Can Serra, Rambla Just Oliveras i Avinguda Carrilet. 2 anys desprès, el 1989, s’afegirien dues noves estacions: Bellvitge i Feixa Llarga (des del 2003, Hospital de Bellvitge).
Finalment, el 1992 es va fer la última inauguració de la Línia 1, quedant tal i com la coneixem actualment, amb l’estació de Fondo. Aquesta estació va ser la primera que es va construir amb tots els elements possibles per a la mobilitat dels discapacitats.
La dècada dels 90 va portar, finalment, la inauguració de la Línia 2. Els túnels en construcció estaven aturats entre Paral·lel i Sagrada Família des del 1973, per manca de finançament. El 1991 es va subscriure un conveni entre Estat, Generalitat i Entitat Metropolitana del Transport per a finançar la línia. L’alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, pretenia que la línia arribés a Montjuïc i, des d’aquí, fins la Zona Franca. La Generalitat, presidida per Jordi Pujol, va descartar aquesta opció per ser inviable econòmicament i ho va aplaçar sine die (aquesta opció està, actualment, en projecte, amb un cost estimat de 576 milions d’euros) D’altra banda, però, es va decidir que, a més del recorregut original, la Línia 2 arribaria fins La Pau.
Així, el 25 de setembre de 1995 la Línia 2 es va posar en marxa entre Sant Antoni i Sagrada Família, amb parades a Universitat, Passeig de Gràcia, Tetuan i Monumental. Mesos desprès, s’inauguraria el tram fins a Paral·lel. Curiosament, des de Paral·lel fins a Monumental els trens circulen per l’esquerra, al contraria que la resta de la xarxa. És a l’estació de Monumental on els trens fan el canvi de sentit. Aquesta línia va ser la primera totalment adaptada a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR).
Dos anys més tard, el 1997, es va perllongar la Línia 2 cap a La Pau, passant per Encants, Clot, Bac de Roda i Sant Martí, amb una inversió de 21.000 milions de pessetes d’aleshores.
El 1999, es va obrir una nova estació de la Línea 4: Trinitat Nova. Aquesta va ser la primera estació de la xarxa amb la validadora de la tarja de transport a la dreta del viatger.
Finalment, el 2001, durant les festes de la Mercè, la Línia 3 es va estendre fins Canyelles, amb estacions a Mundet i Valldaura, comptant les tres estacions amb una andana central.