Skip to content

El metro de Barcelona de finals de segle XX (VII)

29 desembre 2010

Desprès dels canvis administratius del 1982, els anys següents van suposar petites ampliacions de les línies existents al Metro de Barcelona.

L’any 1983 la Línia 1 va travessar el riu Besòs per arribar a Santa Coloma, amb parades a Trinitat Vella i Baró de Viver. Aquest mateix any, com ja vam dir, la Línia 1 va arribar a Torrassa en l’extrem sud.

Travessar el Besòs, però, no va ser exclusiu de la línia vermella. El 1985 la Línia 4 ho va fer, arribant als municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona amb les noves estacions de Verneda, Joan XIII, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura. Aquest tram seria de la Línia 4 fins el 2002. El mateix any, l’estació Mina va canviar el seu nom per Besòs Mar.

La Línia 3 també va créixer el 1985 amb el seu primer perllongament a partir de Lesseps des de la seva inauguració, el 1924. El tram, de 3’4km, comptava amb les estacions de Vallcarca, Penitents, Vall d’Hebron i Montbau.

El 1987 la Línia 1 va tornar a veure’s ampliada amb 4 noves estacions, totes al municipi de l’Hospitalet de Llobregat: Florida, Can Serra, Rambla Just Oliveras i Avinguda Carrilet. 2 anys desprès, el 1989, s’afegirien dues noves estacions: Bellvitge i Feixa Llarga (des del 2003, Hospital de Bellvitge).

Finalment, el 1992 es va fer la última inauguració de la Línia 1, quedant tal i com la coneixem actualment, amb l’estació de Fondo. Aquesta estació va ser la primera que es va construir amb tots els elements possibles per a la mobilitat dels discapacitats.

La dècada dels 90 va portar, finalment, la inauguració de la Línia 2. Els túnels en construcció estaven aturats entre Paral·lel i Sagrada Família des del 1973, per manca de finançament. El 1991 es va subscriure un conveni entre Estat, Generalitat i Entitat Metropolitana del Transport per a finançar la línia. L’alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, pretenia que la línia arribés a Montjuïc i, des d’aquí, fins la Zona Franca. La Generalitat, presidida per Jordi Pujol, va descartar aquesta opció per ser inviable econòmicament i ho va aplaçar sine die (aquesta opció està, actualment, en projecte, amb un cost estimat de 576 milions d’euros) D’altra banda, però, es va decidir que, a més del recorregut original, la Línia 2 arribaria fins La Pau.

Pujol i Borrell inauguren la Línia 2. Font: La Vanguardia

Així, el 25 de setembre de 1995 la Línia 2 es va posar en marxa entre Sant Antoni i Sagrada Família, amb parades a Universitat, Passeig de Gràcia, Tetuan i Monumental. Mesos desprès, s’inauguraria el tram fins a Paral·lel. Curiosament, des de Paral·lel fins a Monumental els trens circulen per l’esquerra, al contraria que la resta de la xarxa. És a l’estació de Monumental on els trens fan el canvi de sentit. Aquesta línia va ser la primera totalment adaptada a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR).

Dos anys més tard, el 1997, es va perllongar la Línia 2 cap a La Pau, passant per Encants, Clot, Bac de Roda i Sant Martí, amb una inversió de 21.000 milions de pessetes d’aleshores.

Perllongament de la Línia 3, amb Bush al canal Metro dies desprès de l'11S

El 1999, es va obrir una nova estació de la Línea 4: Trinitat Nova. Aquesta va ser la primera estació de la xarxa amb la validadora de la tarja de transport a la dreta del viatger.

Finalment, el 2001, durant les festes de la Mercè, la Línia 3 es va estendre fins Canyelles, amb estacions a Mundet i Valldaura, comptant les tres estacions amb una andana central.