Un dels pics més espectaculars que podem trobar al circ d’Ulldeter és el Gra de Fajol de 2708 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Potser no té l’afluència d’excursionistes que té el veí Bastiments però us asseguro que ofereix unes sensacions més fortes que aquest.

Si voleu ascendir-lo heu d’anar amb el cotxe fins a ben a prop de l’estació d’esquí de Vallter 2000. De pujada per la carretera ja es comença a mostrar espectacular el seu germà petit, el Gra de Fajol Petit, que està just al costat. Com que es recomanable que feu la sortida ben d’hora al matí, com totes les sortides a la muntanya, veureu els rajos de sol il·luminar tot el pic. Heu de deixar el cotxe al revolt des d’on comença el camí cap al refugi d’Ulldeter. Aquest és el refugi nou, que a la zona s’anomena xalet. L’antic va ser construït molt més amunt pel Centre Excursionista de Catalunya i va ser el primer d’aquestes característiques a tota la península Ibèrica. La pujada al xalet no és gens complicada tot i que a vegades, per ser el principi, es fa una mica pesada. Pel camí travessem un incipient riu Ter que baixa amb una aigua molt freda. Un cop al refugi ja podem contemplar el pic amb tota la seva magnificència. Per aquesta banda hi ha una tartera molt inclinada i gran. Hi ha camí, l’anomenat pas de l’isard, però és un pèl complicada. Recomano pujar fins al coll de la Marrana, un nom que sol fer molta gràcia.

Una vegada arribats al coll podem veure a la dreta el Bastiments i a l’esquerra el Gra de Fajol. La impressió que dóna és que la seva ascensió és complicada i dura però no és així. Al contrari, és sorprenentment curta encara que el desnivell és molt en pocs metres. Les vistes des del cim son realment espectaculars. Veiem tot el circ d’Ulldeter amb els seus pics: Bastiments, de la Dona. Més enllà, el Costabona. Mirant en direcció a França, el coll del Tirapits, el pic de l’Infern. A sota, Coma de Vaca i per sobre, el Torreneules. Fantàstic! Just a davant, mirant a sud, hi ha el Gra de Fajol Petit al que us hi podeu atansar. Però compte! El camí es complica ja que per una banda hi ha un gran precipici i pedra solta per l’altra. Tot i això, no he de tenir cap problema per arribar-hi. Sembla, però, que és més a prop i no és així. De totes maneres, us ho recomano. Per tornar, desfeu el camí o passeu per la falda i aneu a parar al capdamunt de la coma de l’Orri per enllaçar amb el coll de la Marrana i cap avall.

És recomanable fer el cim a l’estiu que es quan trobarem millor temps. Tot i això, cal sortir d’hora perquè per la tarda, a partir de les 12 del migdia, se sol emboirar i és habitual que plogui. En altres èpoques, com tardor i primavera, cal anar molt ben equipat, amb roba d’abric i potser raquetes. A l’hivern, si no sou uns especialistes, contracteu un guia. Gaudiu de la muntanya!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*