el cogulló del Montcau

Publicat el 1 setembre, 2010 per Toni

El Montcau és una d’aquelles muntanyes del repte dels 100 cims que sempre m’havia cridat l’atenció. Sent la germana petita de la Mola, i tenim un esglaó més de dificultat molt menys transitada, és un d’aquells cims que tenen una perspectiva peculiar, i que des de la zona del Vallès no es pot veure, però que si en canvi la busquem des del Bages, és simplement la joia que corona i controla tota la plana.

D’aquesta manera, no hi ha res millor que un viatge per l’eix transversal per poder observar-la en la seva màxima amplitud. De fet, sempre es veu de la mateixa forma, com un cogulló.

La seva pujada és simple, des de Colltenalles un avança pel camí asfaltat (xic) i just quan aquest finalitza trobem un caminet a la nostra esquerra. Tant simple com seguir les fites, i ens torbarem que cada vegada hi ha més pendent.

Justament això és una de les gràcia del Montcau, completament desprovista de vegetació, ens trobem davant de pedra i més pedra, de fet, utilitzar les mans en alguns moments pot estar bé. La dificultat però, no és molt exagerada. Amunt, una perspectiva bestial de tot el Bages, amb Manresa davant com a zona més destacada, però es poden veure quasi tots els pobles de la zona central de la vall, a més, una perspectiva diferent de la Mola, així com visió del Turó de les Tres Creus i del Castellsapera.

Una visita doncs, molt fàcil, i amb unes vistes formidables. Altament recomanable per a la gent del Bages per veure la seva vall, i per la gent de les contrades del Vallès per veure “que hi ha més enllà”, que al cap i a la fi no deixa de ser un dels motius pels que pugem muntanyes.