Poques vegades , o potser masses, ens trobem davant d’espais que han pres el seu nom a partir d’uns fets tràgics. El camp de la bota té una història completament relacionada amb la mort i la desgràcia, de fet, el seu desenllaç actualment també està entre els capítols tràgics de la modernitat urbanística.

Però comencem pel principi, el camp de la bota és un espai de terreny just al llindar entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Fa segles, era un espai sense construccions, molt pla, per això el nom de camp, i on normalment anava gent de la zona a pescar, però que al quedar en una zona bastant despoblada no era massa important.

Els francesos van instal·lar allà un camp de pràctiques de tir, de fet, butte és tir en francès, d’aquí el nom del camp de la bota. Era un terreny ideal, al costat de la ciutat però suficientment aïllat i despoblat.

Posteriorment, cap al 1858 es va construir un castell militar, el Castell del Camp de la Bota o de les Quatre Torres. Sorprèn la imatge (que teniu en aquesta entrada) perquè no és res comparat amb el que actualment hi ha, i de fet, és molt poc conegut entre la gent.

La història negra continua, durant la guerra civil, el camp de la bota va ser un lloc terrible, primer “simplement” un espai d’afusellament de contraris polítics, la majoria d’anarquistes, republicans i comunistes. Posteriorment, es va convertir en camp de presoners. Es calcula, que van morir prop de 1.700 persones afusellades, i els més antics de Sant Adrià, recorden com per les nits durant la postguerra, veien “llums” des dels terrats de la seves cases a l’altre banda del riu del anomenat en aquells temps “trajín” que era com s’anomenava popularment la matança indiscriminada de lleials a la república.

Però la trista història del camp de la bota continua, ja abans de la guerra, i durant les primeres dècades del segle, es van anar construint barraques, primer de pescadors, després d’immigrants i gent amb pocs recursos, i així, es va anar estenent dos “barris” anomenats el Pequín i el Parapet. De fet, aquests “barris” es van unificar després de la marxa de les tropes franquistes als anys 50, i es van passar a anomenar amb el nom comú de la zona: el camp de la bota.

Poca broma, més de 800 barraques i una població estimada de 5.000 habitants als anys 70, van fer d’aquesta zona una bossa de pobresa i un gueto cultural de proporcions considerables.

Finalitzat l’etapa de barraquisme, el camp de la bota va començar a canviar de cara. Ja ho va fer durant les Olimpíades de Barcelona, en que es va anul·lar la via del tren, per cert, la de la primera línia de tren Barcelona- Mataró, i amb la construcció de la ronda es van anar acabant amb les darreres barraques que encara quedaven. Gran part de la població però, ja s’havia reallotjat en els barris propers o d’altres.

El Fòrum de les Cultures va canviar-ho tot, la història del camp de la bota no acaba aquí. Actualment, només un petit cartell que recorda tot aquell patiment, i en la memòria col·lectiva de la gent d’aquella zona, encara queda molt viu el record d’aquells temps. Molta d’aquesta gent, es va sentir profundament ferida, en veure com les excavadores construïen un Fòrum de les Cultures sense respectar cap punt d’aquell antic camp de la bota, sense cap mena de monument.

No hi ha prou amb una placa, plena de guixades, no és el millor record per un dels capítols més tristos i sanguinaris de la nostra història col·lectiva: la guerra civil, la repressió i el barranquisme.

Imatges: Wikipedia

COMPARTIR
Entrada anteriorCinema: els millors 4 cinemes de Barcelona
Entrada posteriorVisita audioguiada per Badalona
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*