Si la setmana passada us parlava de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes a Collserola, aquesta setmana no vaig gaire més lluny. I és que molt a prop de l’església hi ha la casa pairal de Can Catà, una masia senyorial del segle XVIII. No sé si està habitada permanentment però sempre que hi he passat hi ha gent a dintre. Des de la tanca de la propietat només es veu la façana de la casa d’estil barroc. Al davant té un gran jardí amb un estany. Tot plegat té molt bona pinta però ens hem de conformar amb intuir-ho des de fora.

El que realment és interessant i misteriós d’aquesta finca és la reserva que hi ha a l’altra banda. Es diu el Bosc Gran de Can Catà i està oberta el primer i el tercer diumenge de cada mes. Tot i això, crec que no hi he entrat mai en aquestes dates ja que la porta s’obre molt fàcil des de fora. Però bé, no us animo a fer-ho, s’ha de respectar la normativa.

El lloc és realment impressionant. Per visitar la reserva es segueix un camí que fa un quilòmetre, més o menys. La natura que trobem en tot el recorregut és espectacular; arbres grandiosos, vegetació abundant, rieres… El que crida més l’atenció son les dues fonts que hi ha: La Font Vella o de Moisès i la Font Nova. Ambdues estan seques per bé que hi ha molta humitat en el lloc on estan ubicades.

La Font Vella està com dividida en dues parts situades en dos petits replans un a sobre de l’altra. Al de baix hi ha la font de Moisès, amb un mosaic on es veu al profeta de petit surant amb la cistella pel riu Nil. A davant hi ha un petit estany rectangular. Al replà de dalt hi ha la Font Vella pròpiament dita amb una roda de molí a mode de taula.

La Font Nova en canvi és molt més misteriosa. En el camí que hi porta, a l’esquerra, hi ha un petit canal fet de pedra que desemboca a una bassa rodona de més d’un metre de profunditat que ara està seca. Però no s’acaba aquí la cosa. Al recinte de la font hi ha una taula de pedra llarguíssima amb un banc a cada costat. Just al davant hi ha unes escales de pedra que pugen cap amunt en forma de triangle i no porten enlloc. A la part de darrera de la font hi ha una cavitat excavada all terra en forma circular, amb una cúpula i uns bancs per seure enganxats a la paret. Un túnel s’endinsa cap a dins però no té gaire profunditat, un parell o tres de passes potser. Tot plegat molt misteriós i inquietant. Veritablement, el lloc fa pensar en un lloc on fer rituals màgics. Si algun lector té més informació sobre l’indret, estaria molt agraït que me la donés.

2 COMENTARIS

  1. En cas de que encara estiguis buscant informació sobre la Font Nova, aquí és la resposta. Fou construïda a l’any 1912 per a fer un banquet de bodes. L’impulsor va ser Leopoldo Gil Llopart, que era el tercer cop que es casava. Les seves dues primeres dones moriren al part del primer fill, i per trencar amb aquesta sort, va voler fer una cosa diferent. Està feta de manera que recordi a una runa romana. Les escales no tenen cap sentit més que per fer bonic. La cavitat excavada era la nevera, el lloc on es van emmagatzemar els aliments per al convit.

REPLICAR

*