
La Creu de Gurb, amb els seus 842 metres d’alçada, és un més del repte dels 100 cims. És simplement una pujada fàcil i espectacular, un veritable mirador de tota la plana de Vic, i en un estat general admirable. És una excursió curta però molt agradable per boscos de la zona i unes valls molt denses de flora.
La excursió en un camí de terra (en bastant bon estat ja que connecta diverses granges i produccions agrícoles de la zona) que trobarem sortint de la carretera BV 4601 prop de Serrabonica, una vegada encetat el camí, haurem de navegar pels camins fins Can Borell o simplement deixar el cotxe a l’església de Sant Julià de Sassorba, amb un campanar impressionant.
Veurem que el camí està sempre indicat per un PR (línies blanques i grogues), el camí transcorre entre algunes masies i granges, està molt ben fitat i conservat, és plenament intuïtiu. En un moment donat arribarem al Pla de la Noguera, tot i que no entrarem en ell, sinó que anirem carenant fins arribar a l’avantcim, on un creuament de camins un cartell ens indicarà la direcció. Cap mena de dificultat en aquest sentit. Fins aquí el camí ha estat bastant plàcid, molt de bosc i alguna que altra vista.
Ara el camí fa més aviat pujada, però es pot fer amb bastant facilitat tot i la calor. De cop, ja comencem a veure coses, com en un pujada, una vista simplement espectacular del Montseny amb el Matagalls i el Tagamanent al front amb moltíssim netedat. Però potser la gran sorpresa és tot arribar a la creu, en molt bon estat, i per cert, centenària ja que és de l’any 1.900.
Allà tindrem una vista increïble de tota la plana de Vic i per tant de l’Osona estricta, amb la serra del llancers al fons (Cabrera, Puigsacalm…). Per suposat també veurem el Puigsagordi i el Puig de la Caritat, cims propers i també baixos.
Els Pirineus es veuen bastant bé, tot i la poca visibilitat aquell dia vam poder distingir Puigmal i Bastiments.
Les poblacions que es veuen són simplement tota la plana, destacar Vic, Manlleu i Torelló. No us preocupeu si no sabeu masses noms, hi ha una pedra gegant amb tot ple de noms de cims, poblacions i fins i tot d’un tal Pere Masias, amb el que podreu orientar-vos.
Una senyera de Catalunya en molt bon estat oneja en aquest cim bucòlic.