Collbató és, juntament amb Monistrol de Montserrat, El Bruc i El Marganell, un dels cinc portals de la muntanya de Montserrat. L’origen del nom possiblement el trobem en el mot germànic Coll Betonis, nom del coll geogràfic.
Tradicionalment, els pelegrins que pujaven al Monestir de Santa Maria de Montserrat hi feien nit. Es té constància de l’existència de població humana en aquesta vila del Baix Llobregat Nord des de fa uns 4.000 anys, aprofitant l’existència de coves com la Cova del Salnitre, la Cova Gran o la Cova Freda.
El primer document on apareix el nom de Collbató és de l’any 1.113. Però si cal destacar un esdeveniment emblemàtic de la història de Collbató és, sense cap mena de dubte, la travessa de l’exèrcit de Napoleó durant la Guerra del Francès camí del Monestir de Santa Maria de Montserrat. És en aquest context que sorgeix la coneguda llegenda de Mansuet Boxó, ferrer de Collbató que va amagar i protegir en les coves a infants, nens i persones d’edat avançada que no es podien defensar de l’exèrcit francès. Aquesta llegenda explica que va salvar la vida dels seus veïns llençant una caldera d’aram roques avall que va espantar als militars francesos que amenaçaven als ciutadans de Collbató refugiats a les coves. Els soldats van rodolar cap avall i no en va quedar cap de viu.
Des de Collbató es té una bonica i espectacular vista d’algunes de les parets Montserrat, com el Serrat dels Monjos, el Serrat de les Garrigoses o el Serrat de la Guàrdia amb l’Ermita de La Salut als seus peus.
De l’economia actual de Collbató, que actualment té uns 3.600 habitants, cal destacar la construcció artesanal d’orgues que són apreciats a tot el món.
Ja sabeu la dita: “Els de Collbató sempre fan coses; fan el Roser quan no hi ha roses“