Un dia, per qüestions de feina, havia d’anar al Col·legi de les Teresianes de Barcelona. Em sonava el nom d’haver-lo sentit en mitjans de comunicació però no sabia l’espectacle que m’esperaria a l’arribar. I allà m’hi vaig trobar, davant d’un edifici dissenyat per Antoni Gaudí, molt senzill però, alhora, gran i molt cridaner. Amb les presses perquè arribava tard a la cita, vaig treure la càmera del mòbil i vaig fer un parell de fotos.

Després, en arribar a casa i documentant-me, vaig saber que l’edifici es va començar a construir a l’antic poble, ara barri de Barcelona, de Sant Gervasi de Cassoles, l’any 1888. Era un edifici promogut per l’ordre de Santa Teresa i el seu primer arquitecte és desconegut. Gaudí es va encarregar de l’obra quan ja estaven fetes la primera i la segona planta i es va haver d’adequar a les dimensions que ja havia adquirit l’edifici. Va trigar una mica més d’un any en acabar la construcció.

L’edifici és de quatre plantes i, gràcies a un pati interior, totes les estances del col·legi tenen llum natural. Tant a l’interior com a l’exterior, Gaudí va usar l’arc parabòlic que, a part de ser  molt estètic, serveix per aguantar la construcció d’una manera molt eficient. Els materials que va usar per a aixecar l’edifici van ser pedra i maó, una materials sobris i nobles que reflecteixen l’austeritat que vols transmetre l’ordre de Santa Teresa. Tot i això, a la façana hi ha elements ceràmics a la façana amb dibuixos al·lusius al Mont Carmel, a la Verge María i a Santa Teresa.

El que va ser concebut com a escola ho continua essent. Amb la construcció del cinturó de ronda es van perdre part dels jardins que hi havia al voltant i on també va deixar la seva empremta. Ara ja queda poca cosa, només són patis per l’esbarjo dels alumnes. El col·legi és Edifici Històric Nacional des del 1969.

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*