El cim de Castellsapera, de 940 metres d’alçada, i situat dins del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és un d’aquells cims que recordes amb certa nostàlgia i il·lussió.
A part d’estar dins del repte dels 100 cims, és un cim que està a l”a’ltra banda” del tradicional i més popular Sant Llorenç. Per tant, queda a l’altra banda de la Mola, i justament per això queda com desprestigiat. De fet, quan vàrem realitzar l’ascensió, els camins estaven bastant atrotinats i alguns trams es feien camp a través, ja que la malesa havia desfet els caminets.
Malgrat això, el camí s’inici poc després de passar de la Barata, també de camí a Colltenalles i la Mola, i d’allà, com si anéssim també al Turó de les Tres Creus, ens fem el camí assenyalat fins arribar al mític GR5. El qual agafarem.
Aquí els boscos són preciosos, a més, també en un creuament de camins, podem fer via cap a el Paller de tot l’Any i la Font de la Pola. Que són llocs molt macos per visitar de la zona. Els boscos són bastant humits i a l’estiu s’agraeix. A més, els paisatge sobre el Bages és simplement increïble, i a cada clariana, Montserrat se’ns presenta ufanosa davant nostre, amb Sant Jeroni en el seu cap.
Si continuem caminant per tot l’Obac, trobarem també el pou de Glaç, per un altre camí també molt recomanable. De fet, ja que l’ascensió en sí és simple, podeu continuar pel GR5 fins enllaçar amb el camí ral, a un impressionant balcó de pedra, i allà baixar fins Casanova de l’Obac.
Una ascensió deliciosa, per una zona, l’Obac, potser poc coneguda, però que val molt la pena. A més, també podeu aprofitar i fer en el mateix dia el Turó de les Tres Creus, que també té unes vistes impressionants, i tot, molt a prop de Barcelona!
