Skip to content

Anís del Mono

9 agost 2010

L’Anís del Mono, encara en funcionament, començà la seva activitat licorera l’any 1868, vint anys després de la primera línia de tren que funcionà a la península Ibèrica i, per aprofitar aquesta via de transport i comunicació tan novedosa a l’època, els germans Bosch van emplaçar la fàbrica, com molts altres varen fer, al litoral badaloní.

Amb cita prèvia, es pot visitar la fàbrica la qual consta, entre d’altres instàncies, del magatzem de la matafaluga (l’ingredient indispensable per l’elaboració de l’anís), la sala de on es destil·la l’alcohol (una ferum suportable però molt menys gustosa que la de l’anterior sala), la sala d’embotellament… en definitiva, el que sol tenir una fàbrica. Però, com a curiositat que fa que valgui la pena la visita, veurem el despatx i la biblioteca dels germans Bosch, així com els famosos cartells de Ramon Casas, que foren pioners en la publicitat lumínica al país.

I el nom de Mono? Hi ha vàries teories i elucubracions al respecte.

Uns diuen que l’homenot de l’etiqueta és en Darwin (algunes teories diuen que per mostrar la seva conformitat amb les seves teories i, d’altres, diuen que per desautoritzar-lo, encara que a l’etiqueta se’n pugui llegir “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”); altres, que era un dels germans directors de la fàbrica… el que sembla que sí és cert és que, durant una temporada, els treballadors van haver de conviure amb un mico (un animal, s’entén)… comprat per un dels directors, però presumiblement després d’haver fundat l’empresa i, per tant, com una gràcia i no fou aquest el motiu del nom del licor: fou una conseqüència.

I en quant a la forma de l’ampolla: sembla ser que un perfum parisenc d’aleshores era igual però més petit i amb els rombes proporcionats, no tan llargs. . I aquest apunt ens remet al costum d ‘utilitzar l’ampolla com a instrument musical nadalenc, que encara que no està datat quan va començar a generalitzar-se, la formal en romboïdal en relleu, sumada a la ingestió de l’anís, produeix un estat d’ànim propici a trobar nous ritmes…