Quasi cinc anys després han finalitzat amb èxit les obres de la C-17, la carretera que uneix Barcelona amb Ripoll, passant per Vic. Efectivament, aquesta autovia tenia dos carrils per direcció fins arribar a Vic, on començava el seu traçat antic, passant per dins dels pobles i viles, fent eterna la pujada cap al Ripollès.

Per això, i pels alts nivells de contaminació i de perillositat per les persones que anaven pel carrer, es va decidir ja fa temps desdoblar-la i dotar-la de dos carrils per banda, com el traçat de VicBarcelona. El resultat, cinc anys després, tot i l’impacte ambiental i les crítiques d’alguns ajuntaments i col·lectius és prou bo.

Ara, els barcelonins poden gaudir dels Pirineus d’una forma ràpida i fàcil, l’autovia permet ben bé arribar en menys d’hora i mitja a Ripoll, millorant les connexions de tot el Ripollès i sent un revulsiu, o això s’espera, per tot aquella zona. A més, a nivell d’usuari, la carretera permet admirar el pas per les valls, que són una preciositat, a més de limitar el perill de l’antic traçat.

Les obres han durat molt, tant per la pròpia manca d’inversió com pels problemes de la seva construcció. Ara, un seguit de túnels fan tot plegat molt més fàcil. Durant aquests anys, els usuaris han hagut d’anar saltejant els diferents trams que ha estaven enllestits, així com anar fent cigasaga pels trams que encara no ho eren.

Era també divertit observar per la carretera com els constructors, anaven i venien, feien aquest mur o aquell túnel. De fet, la pròpia C-17 ja va estar inaugurada per l’antic Conseller Nadal, i ara han acabat d’inaugurar-la l’administració actual.

Sigui quin sigui el que talli la cinta, el fet és que ara el Ripollès té una connexió més ràpida i segura, que de ben segur fomentarà l’economia de la zona, i també l’augment de turisme, així com la disminució de despeses en el seu sector industrial, fent més competitiva a la comarca.

COMPARTIR
Entrada anteriorLa nit més curta de l’any
Entrada posteriorColom al capdavall de La Rambla
Sóc d'aquells que agafa el cotxe i vinga a fer kilòmetres per poder gaudir d'una ermita perduda en la muntanya. També sóc dels que camina i camina sense adonar-se enamorat dels paisatges i de les contrades que ens regala la natura i el nostre país cada dia. Amb il·lusió!

SENSE COMENTARIS

REPLICAR

*